Romeu: ¡Oh garsa de mon cor! Més saborosa no es pas la verge mel de las
abellas en son buch marletat, ni més hermosa la fresca rosa que del riu
al marge s'aixeca tremolosa, ni més llampant, dins d'una cambra obscura,
lo raig de sol que filtra per l'escletxa lo rajolí daurat de sa llum
pura... Mes ¡ay! no't vull mirar, no vull sentirte, que may llavoras
partiria...
(Julieta l'encadena, amorosida, en sos brassos, y li diu ab gran
tendresa:)
Julieta: ¡Vésten!
(Comensa á clarejar.)
Romeu: ¡Oh tendres, dolsos llassos! ¿Per qué fins á morir no m'heu
d'estrényer? ¡Manyaga de mon cor! Quant á mos brassos lo joy d'amor me
lliga, lo temps, lo sol, tot para y se retrassa.
Julieta: Prou que'l conech lo temps, y sé com passa. Ab tu ¡cóm vola!
Sense tu ¡cóm triga!
Romeu: Rahó tenias. Es nit negre y fosca. No es lo cant de l'alosa'l que
sentirem, sinó'l del rossinyol. Santa estimada, no es llum de dia, es
llum de las estrellas, la que ara nos cenyeix ab sa llassada per més
amor y més enveja d'ellas. ¡Que vingan ja! ¡Que vingan y que'm troven!
¿Qué'm fa la mort, si es en tos brassos, tendre poncella del amor, cel
d'esperansa? ¡Morir aquí, en tos brassos!... ¡Verge pura! Ni més gloria
té'l cel ni més ventura!
(Julieta, conmoguda al sentir parlar de mort, gira entorn sos ulls y
s'adona qu'es ja de dia clar.)
Julieta: ¡Ay sí qu'era l'alosa! Ja es de dia. ¡Fuig! ¡Vésten! ¡Vésten!
Romeu: ¡Amor meu!
Julieta: ¡Voldria véuret aquí, Deu meu, y véuret fora!
Romeu: Demá tornaré á vindrer, vida mia.
Julieta: ¡Demá!... ¡Qu'es trist demá pel cor qu'anyora! ¿Quants minuts
hi há d'aquí á demá?... ¿Quánts sigles?
Romeu: ¡Cor de mon cor!
Julieta: ¡D'aquí á demá... ¿Qué passa d'un jorn al altre?... Un sigle
d'agonía!... ¡D'un jorn á un altre jorn! Per corsecarse bé prou que n'hi
há d'un dia!... ¿Per qué ha de voler Deu que abismes d'odi als meus y
als teus separen?
Romeu: ¡Així'ls cels no m'amparen, si l'odi jo conech, dolsa estimada!
Desde que t'am, Julieta, mon ánima, d'amor tota embaumada, amors té per
tothom.
Julieta: Per tu no'ls tenen; y aquí mateix, hont tos amors nian, aquí,
palau y temple de tos somnis, aquí es l'alcássar hont per tu ne crian
odis més fers tos enemichs més sengles. ¡Sota'l mateix teulat l'amor y
l'odi! ¡Sota'l mateix teulat l'Angel Custodi y lo mal Esperit! La serp
que aguayta y lo gall vigilant! L'ira que vetlla y'l cor que plora!...
¡Aquí, Verge sagrada! un ánima á ton ánima abrassada, que viu de tu, per
tu y á tu s'entrega, y aquí també la rassa enorgullida que busca, en sos
rencors sempre més cega, ab tant afany ta mort com jo ta vida!
Romeu: ¡Angel de Deu!
Julieta: Fuig ja. M'esglaya véuret ab llum de dia.
Romeu: Mon tresor y joya, ets ma reyna.
Julieta: No só mes que ta esclava.