1879
` Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la
Llengua Catalana.`
> A la excelentissima senyora duquesa de la Torre
> Endressa Ves, donchs, trajedia mia, y dígali: "Oh deesa, oh flor, en
> colors rica més que tot altre flor, emperadriu de gracia, pubilla de
> bellesa, dáume, si us plau, posada, mes dáumela en lo cor, que, de vos
> inspirada, per vos, senyora mia, nasquí á la llum del dia, qu'es
> náixer al amor."
> V· B·
> Madrit, Maig de 1878.
**Personatjes.**
- Julieta.
- Romeu Monteschi.
- Capuletti, pare de Julieta.
- Conrat d'Arles, senyor provensal.
- Fra Llorens, confés de Julieta.
(Senyors y cavallers de la casa de Capuletti, damas, servents, patjes.)
(La escena en Verona.)
## Primer quadro.
(La galeria del palau dels Capuletti, en Verona, oberta sobre'l jardí.)
(A l'esquerra, en primer terme, trevallada en la paret, una capelleta
bizantina ab l'imatje de la Verge il·luminada per una llántia de plata.
A pochs passos de la capella la porta de la cambra de Julieta.)
(Al fondo, la gran porta esculturada que comunica ab l'estrado, salas
d'honor y demés cambras del palau. Dos ó tres grahons donan accés a la
porta.)
(A la dreta, la barana y archs de pedra de la galería, que deixan véurer
l'horisont y los arbres del jardí. Los archs sostinguts per columnas.
Del primer arch, en lo primer bastidor de la dreta, arrenca l'ample
escala de marbre que baixa al jardí, ab dos grans estátuas, de peu sobre
sos pedestals, una á cada costat de l'escala. Las arcadas segueixen tot
lo llarch de la escena, fins á conclóurer en la paret del fondo, hont
s'obra la porta de las cambras interiors.)
(La capella bizantina de la Verge cau enfront de la escala, y enfront
també de las arcadas de la cambra de Julieta.)
(En las columnas de la galería y en las parets, arreus de cassa y
armas.)
(Es l'hora del crepúscul matinal, pero es de nit encara en la galería, y
la escena no té més llum que la que crema en la llántia, devant l'imatje
de la Verge.)
(Al aixecarse'l teló, s'ou lo cant de l'alosa. La escena permaneix
solitaria un rato, fins que s'obran las portas de la cambra de Julieta y
apareixen esta y Romeu, amorosament entrellassats de brassos.)
(Julieta, Romeu.)
Julieta: ¿Per qué deixarme vols, si es nit encara?
Romeu: Ja la nit ha passat. ¿Sents?... Es l'alosa, es l'alosa, cor meu,
nunci del dia.
Julieta: No es lo cant de l'alosa, vida mia, qu'es lo del rossinyol.
Cada nit canta desd'aquell magraner.
Romeu: ¡Ay! no, es l'alosa... Bé prou que la conech. La llum apunta, y
entre núvols de rosa, ja ve l'alba serena, vestida ab sas clarors d'or y
de grana, á portarte, en ofrena, lo primer bes del dematí, m'aymía. Es
l'hora de partir. La sort ho mana.
Julieta: ¡Ay si sempre fos nit y jamay dia!
(Romeu fa un moviment per partir, pero Julieta'l conté.)
Romeu: ¡Adeu!
Julieta: No encara. ¡Un instant més!
Romeu: ¡Julieta!
Julieta: ¡Un instant més tant sols!
Romeu: Ja'l cel s'aclara.
Julieta: ¡Si es negra nit, y ne será, si'm deixas, mes negra nit encara!
Romeu: Tens un cor d'or.