Poble: ¡Vivan!
Jordi: ¡Viva la sempre il·lustre Barcelona!
Volunt. ¡Viva!
Jaume: ¡Viva la noble y la triunfant Espanya!
Tots: ¡Viva!
Jordi: ¡Viva la Reina!
Tots: ¡Viva!
(La música romp ab un aire patriótich conegut. Los voluntaris surten
de las filas pera juntarse ab lo poble que los abrassa y obsequía ab
cigarros y altras cosas; Jordi també es objecte de mil demostracions,
pero se escapa ab la Doloretas per anar á abrassar als sèus pares,
que los esperan ab los brassos oberts.)
(Pára la música.)
Marg.: Vina aquí, fill de ma vida: filla meva, vína aquí,
abrassáunos!...
Jaume: Abrassáunos!
Dolor.: ¡Mare!
Jordi: ¡Pare!
Mar. y Ja.: (Abrassantlos.) ¡Los mèus fills!
Dolor.: Mare mèva, no ploreu, vos, pare, no estigueu trist, que si
anam cap á la guerra, no tothom hi ha de morir. Ja veuréu com luego,
luego, tornarém á ser aquí plens de gloria y de despullas dels
indómits marroquins. En aquella terra estranya no pensau que hem de
patir, que jo cuidaré á mon Jordi, mon Jordi m' cuidará á mí; y cuant
veja per desgracia que se troba en gran perill, mare mèva, de muralla
ja li servirá mon pit.