D. Lluís: ¡Vivan los voluntaris de Catalunya!

Poble: ¡Vivan!

Jordi: ¡Viva la sempre il·lustre Barcelona!

Volunt. ¡Viva!

Jaume: ¡Viva la noble y la triunfant Espanya!

Tots: ¡Viva!

Jordi: ¡Viva la Reina!

Tots: ¡Viva!

(La música romp ab un aire patriótich conegut. Los voluntaris surten

de las filas pera juntarse ab lo poble que los abrassa y obsequía ab

cigarros y altras cosas; Jordi també es objecte de mil demostracions,

pero se escapa ab la Doloretas per anar á abrassar als sèus pares,

que los esperan ab los brassos oberts.)

(Pára la música.)

Marg.: Vina aquí, fill de ma vida: filla meva, vína aquí,

abrassáunos!...

Jaume: Abrassáunos!

Dolor.: ¡Mare!

Jordi: ¡Pare!

Mar. y Ja.: (Abrassantlos.) ¡Los mèus fills!

Dolor.: Mare mèva, no ploreu, vos, pare, no estigueu trist, que si

anam cap á la guerra, no tothom hi ha de morir. Ja veuréu com luego,

luego, tornarém á ser aquí plens de gloria y de despullas dels

indómits marroquins. En aquella terra estranya no pensau que hem de

patir, que jo cuidaré á mon Jordi, mon Jordi m' cuidará á mí; y cuant

veja per desgracia que se troba en gran perill, mare mèva, de muralla

ja li servirá mon pit.

Ja hi van al África · 第 8 / 9 题