I en Peret, estemordit, quasi no gosava dir:

-És que... és que em robava les cireres d'arbós!...

-Que et robava... et robava, desvergonyit, brètol... poca pena!...

fuig-me d'aquí, si no et mato!...

I en un esclat de santa indignació, prengué de revolada una escombra

que trobà a mà i el va arremetre amb tal fúria que, ja ho deia bé, si

l'arreplega el mata.

Valga que en Peret, veient-se la tamborinada a sobre, apretà a corre

amparant-se amb tot el que trobava. Però la mestra sempre al darrera,

sempre l'escombra bambolejant sobre el cap d'en Peret... Tot d'un

plegat l'escombra queia, però ell, més llest que un llamp, ja n'era a

quatre passes i tota l'ira de la mestra descarregava en les

innocentes espatlles del primer marrec que trobava a tret.

A tot això el gos, engrescat amb el xivarri, saltava lladrant com un

esperitat d'un cantó a l'altre. S'encertà a veure en Peret que

corria, i siga sense cap mala volença, siga recordant-se de la

puntada de peu amb que el saludà el primer dia de veure'l, el cert és

que ja hi va ser! Amb quatre bots se li posà al costat, amenaçant-lo

amb sos uials...

-Busca'l- li féu la seva mestressa -i el gossot, més engrescat que

mai nyac! li clavà els uials al ventre de la cama.

-Ai, ai, ai!...- cridà en Peret aixecant la cama ferida.

-Ja et tinc! no em fugiràs pas, poca vergonya!- udolà la mestressa

aixarpant-lo amb una mà, mentre amb l'altra, cop d'escombra ve, cop

d'escombra va, el deixava fet un llàtzer.

Al vespre, la mestra mateixa l'acompanyà a casa seva.

-Mira, Mònica, aquí et porto aquest bordegàs: no el vull pas més a

costura.

-I doncs, que...

-Afigura't que m'ha esqueixat les beceroles que vaig comprar

ventureres al mestre difunt...

-I ara!...

-I que m'ha agafat al Nofre de la Madrona del Serrat, i me l'ha

malmès per tota la seva vida!...

-Però com ha estat això?...

-Mira't, aixís i aixàs...- I li feu tota la història.

La Mònica, sense dir paraula, agafà a en Peret, li posà el cap entre

les seves cames, li alçà la bata pel darrera i, surra va, surra ve,

el deixà com un tomàtec. I sense sopar ni res, entre empenta i

clatellot, el va ficar al llit...

En Pere i altres contes · 第 35 / 50 题