-Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al
quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i...
-Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui
rebentar-me anant i venint de la font.
-Bé; si per cas ja et diré alguna cosa. Deixame'n anar, perquè,
filla, és una casa que tot ho tinc de fer jo; la senyora no és
bona per res, mai entra a la cuina. Això, si tu vols, encara és
millor, m'entens?; però en dies com avui... Oh! i que no més hi
ha tres fogons i una cuina com un cop de puny. I tú? ¿Que
encara estàs amb aquell capellà?
-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi
haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai
em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li
agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres
duros per anar a la plaça.
-Vaja! _adiós_, que tinc molt tard.
-_Adiós._
-Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí?
La Paula.
-Quina Paula? Aquella de Puigcerdà?
-I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho
vaig pensar.
-Ella diu que l'ha deixat an ell, però...
-Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç!
Deixa'm arribar a la pescateria.
-_Adiós!_
-Vina'm a buscar diumenge!
-_Bueno!_
(Són les deu.)