-Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada?
-Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan
_atolondrada_ que ni menos sé el que em faig. És el Sant de la
mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això,
_adiós!_
(Són les vuit.)
-Que encara estàs allí mateix?
-Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un
desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un
dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense
família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que
semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí,
no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per
ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al
que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui.
Ja podia anar a casa d'uns _malitars_, però filla, si vols que
et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí,
demà se n'han d'anar, i això d'haver de conèixer sempre cares
noves no fa per mi, perquè _vamos_, una... m'entens... i
després, mai fa favor, perquè si tu vols...