Avui sí que a casa del senyor Vintró no hi ha _quinto_. Aquella
tertulieta de cada vespre, que dóna tant de gust, està ocupada
o, més ben dit, embargada per un altre objecte més important.
_¡Nada menos_ que és el Sant de l'amo i del noi gran de la
casa! De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes
de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar... Però al vespre
és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han
anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi,
han rebut la mateixa invitació.
-Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de
xacolata.
-Ca! gràcies!...
-Com, gràcies? Miri's que l'esperem... -Porti els nens...
I ve'ls aquí que els uns hi han anat i els altres han deixat
d'anar-hi. Els de la reunió del _quinto_ hi són tots, no n'hi
falta ni un: ¡fins hi ha hagut sorpreses! Home! La senyora
Mariagna, la veïna de l'entresol, ha arribat tan satisfeta,
sense somiar que hi hagués festa aquella vetlla.
-Vostè no ha pujat, avui!- li diu l'aconduïda muller del senyor
Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament.
-Ja me'n recordaré, ja...- diu ell, fent la brometa. -Després
me vindrà a buscar el cos i a fer-me la _gara-gara_.
-És el seu sant, filla!...- diu una senyora, signant al Sr.
Vintró.
-Ah, caramba!... No ho entenia... Perdonin... que per molts
anys...
-En vida seva...
-Gràcies... Doncs miri... no és perquè no hi hagi pensat, però
m'he cregut que vostè el feia pel febrer. Com n'hi ha tants...
I arriba! Tothom se posa a explicar casos semblants que els han
passat. Però, com que entra una minyona amb la safata de les
xicres i un munt de plats, la conversació es talla i tothom es
posa a olorar. El Sr. Vintró i el noi, que ja és grandot (com
que ja va a tercer any de Filosofia), comencen a repartir plats
i xicres de xacolata; cadascú es pren els secalls, del Forn de
Sant Jaume, la senyora davant mateix de tothom s'està mesurant
l'orxata a cullerades i tirant-la als vasos que ja té amanits.
I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el
menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant
de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un
xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre
xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la
que xarrupa... És a dir, cada qual fent la seva.
I són una pila! El que fa companyia al senyor Vintró i la seva
noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del
pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja
grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic,
una pila.
El nebot de la senyora també hi és!... Jo us diré: ell bé tenia
el compromís d'anar a dar els dies a l'oncle, però s'ha
aguantat tot lo dia per no trobar gent, que ell amb tot atina.
Diu: -Hi aniré al vespre i de seguida estic.- Ja hi ha anat al
vespre, però res _de lo dicho_: s'ha trobat amb la reunió de
convidats que no l'han deixat moure, que l'han fet seure, que
li han donat xacolata i secalls i orxata... I ell... pobre
xicot!... qui sap si aquest vespre tenia que ajuntarse amb la
conquista...
Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró
desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els
servia de res.
-Ah!...- diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més
pampana que en _Calces_. -Ara no es moguin, que aviat se'ls
cridarà per la gran funció.
-Vamos, vamos... vamos...
-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes?- diu el
seu pare... allò... volentse'n mig burlar, però en realitat tot
content.
-Jo no en tinc...
-Ni jo...
-Ja els en donaré!... I el noi comença a repartir unes targetes
brutes que diuen: «_Entrada del dador al obrador de Juan Pi_».
El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les
havia tretes: tot ve un dia que fa servei.
-Bueno, ara ja els cridaré.
-_Con que_... hi ha funció?
-Sí, senyor: ha après de fer quatre jocs de mans que ja els ha
guardat expresament per avui.
-És a dir que a l'últim no hi ha _quinto?_- diu un senyor que
és l'encarregat de cantar les boles de la loteria.
-Endavant...
-Lluiset, estàs molt callat...
-Què vol que digui?- diu el pobre nebot, avorrit, fastiguejat i
no sé què més.
-Ara, ara: aviat el noi ens cridarà i et distraurà una mica.
El noi ha anat passant i traspassant amb coses amagades sota el
gec i portant-ho tot a la saleta que fins ara ha sigut tancada.
-Quan tinguin gust- diu el noi, a l'últim.
-Ajà! anem-hi...
-Endavant.
Tothom s'aixeca per anar cap a la sala. El nebot pensa: -Bona
ocasió!...- i diu:
-Jo me'n aniré...
-Què és això d'anar-se'n? Ara que ve lo millor?... No, home,
no: et dic que t'agradarà... no te'n vas...
L'agafen pel braç, el fiquen a la saleta i el fan seure al
davant de tot. Paciència.
La sala està tota guarnida. Hi ha cadenes i penjarelles de
paper blau i de diari, que passen de l'un cantó a l'altre i una
bomba de colors al mig amb un llumet a dintre i quatre fanalets
de paper, també de colors, i sobre la calaixera el ram de flors
que la senyora ha regalat al seu marit, aquell mateix matí, i
un gran cartró penjat que ha pintat el noi, i que diu: DIA DE
SAN FRANCISCO, GRAN FUNCIÓN.
Al capdavall hi ha desplegada la tauleta de panyo verd, sota
d'un doser fet amb una cortina del balcó de l'eixida i cobert
amb un cobrellit tot de xinos, barquets i cases amb campanilles
i sobre la taula... ja s'ho poden pensar: vasos de llauna
abocats, la vareta de virtuts, una ampolla màgica, un joc de
cartes, i etc., etc. La saleta està plena de totes les cadires
de la casa.
El Sr. Vintró, amb tota formalitat, recull les targetes que el
noi ha repartit i va acomodant la gent.
-Vostè estarà millor aquí davant... Vingui, senyora Pepa!...
Com la senyora és curta de vista... Ei, senyor Joan! en aquesta
cadira hi tinc de seure jo precisament; veu que ja està
estudiat per la funció!... Els nens al davant... Noi!... porta
cadires mitjanes... Ja hi aniré jo...
Quan arriba a en Lluïset, el seu nebot, aquest es troba que ha
perdut la targeta... Vet aquí tota la formalitat a terra,
perquè la sala no el pot pas treure.
-I vostè, senyora Mariagna? La targeta...
-Fugi, home!... No en necessito, jo, de targeta. Bé soc prou
entrant de la casa.
-Bé... Mare de Déu, dona!... dongui-me-la...
-Ai, fill!... ni menos sé què me n'he fet!...