-Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano.
-No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo.
-És viudo, senyora, és viudo.
-Encara no fa vuit dies que he vist an ella.
-Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb
llicència closa.
-Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa
set anys que per tot anava amb ella!
-Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria!
-Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto...
-No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada
seria capaç de fer com ell.
-Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a
casar... m'hi pensaria.