¿Doncs que voleu que parlem de la immortalitat de l'ànima o del
moviment continu? No pot ser; ningú ens escoltaria.
Barcelona té la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i
ens l'ha encomanat.
Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de
les eleccions, de les modes de l'hivern vinent... ara ja s'ha
acabat tot allò!
Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels
presents i dels que poden venir.
Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim
pregunta a un company:
-Quants n'hi deu haver?
-Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures.
Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts.
En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el
combregar i exclamen:
-Sí, sí; bé poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a
cada punt surt Nostramo!
Al mateix temps, en una altra casa diuen:
-Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el
combregar i justament ara no el sentim mai: es _coneix_ que els
deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos
d'espantar més.
Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la.