Surt un òmnibus d'un extrem de la ciutat, portant una família
fugitiva, i per a anar a l'estació del ferrocarril té de passar
per molts carrers.
Al vespre se reuneixen uns parents i diu el noiet:
-Aquesta tarda, amb el papà, al carrer de Sant Pau- per exemple
-hem vist un cotxe d'allò més llarg, ple de gent, i a dalt tot de
baguls i matalassos.
-Jo també n'he vist un així mateix a la Rambla- diu l'àvia -Tothom
se'n va!
-Nosaltres n'hem vist un altre al carrer de Fernando,- diu la tia.
-Oh! la minyona també ha vist una família entera que se n'anava
cap al camí de ferro, pel carrer de Jaume primer. Ai! Tothom se'n
va!
-Sí, tothom se'n va! Nosaltres hem vist un gran carruatge ple de
gom a gom amb tot lo del llit, a la plaça de l'Angel.
-I quan jo hi enviat la minyona, n'ha vist un altre pel mateix
estil al carrer de la Princesa. És que tothom se'n va!
Tota aquella gent no ha vist, en substància, sinó un òmnibus, i
per ells es com si se n'hagués anat a mig Barcelona