L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comença amb el dia.
Abans que els òmnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran munió
de jornalers, que amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color,
s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i
l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre
pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies
i ous i fruites.
Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que
allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de
Barcelona a Gràcia. Són gent que tenen la família a la vila, a
Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per
passar l'estiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al
cap de tres mesos han viatjat més que si haguessen anat i vingut
d'Amèrica.
Aquest moviment dura fins a la força del calor, en què baixa un
poc, mes no cessa, puix són moltes les persones que, per motius
que deuen ser molt poderosos, se'n van amb el pic del sol a dinar
a algun siti a on, per arribar-hi, per força es té de travessar el
passeig de Gràcia; de modo que tot se torna òmnibus, _centrals_,
cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves
ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el
pretext de què allí hi corre millor l'aire.
Els diumenges és més animat el quadro.
Molt de matí acut un extraordinari número de persones als concerts
de Clavé; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres
amb xefla cap a alguna font; perquè ja és sabut que certa gent per
per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
Hi ha famílies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden
gosar de cap diversió. Mes se resignen amb la seva sort: no així
cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gràcia.
Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les
tiranies.
¿Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feliç
si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Ja n'hi poden fer de l'alçada d'un campanar a aquesta majoria:
mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o
traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà:
-Ara és un gust: les coses sembla que van bé.