Haver de respondre a la seva germana és més terrible que tot. En
Quiquet aquell matí ha descobert el misteri del seu cos. Ara
descobreix el pudor de la seva ànima. Li sembla que es deixaria
matar abans de confessar la veritat. Però el sofriment augmenta
d'una manera terrible. I, tanmateix, la família haurà de saber-
ho. La família i tot el poble. Se'n faran crides a la plaça, com
qui diu, i potser targetes de participació. En Quiquet es posa a
plorar amb un gran estrèpit. No en queda ni una engruna de la
seva enèrgica virilitat, a gratcient endurida dels tres als sis
anys. Aquell xàfec, si bé de moment dificulta l'ús de la paraula,
s'emporta, interiorment, les rescloses que impedien la
confidència.