EN QUAL MANERA, COM DE LA FOSSA FOU EIXIT, REGRACIÀ DÉU I LI
APAREGUÉ JESUCRIST, I REBÉ NOVES GRÀCIES. I COM ELS MONJOS SE
PARTIREN, I RETORNAREN AL MONESTIR D'ON EREN SORTITS.
Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una
clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig
sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb
una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat.
Vaig mirar dins la cova. Sos quatre angles resplendien amb claredat
celestial: i dins ella mos ulls atònits veieren al Salvador, amb
hàbit d'Emperador, tenint en les mans un ceptre d'or i brollant-li
de la boca un cant dolcíssim com de mil orgues.
La melodia cèlica s'anava esvaint tremolosament; i distintament per
tres voltes vaig sentir cantar: Amen! Dins la cova hi entrà una gran
columna de foc qui es desfé en trons i en coruscacions immenses:
tots els aucells del cel, amb llur béc d'or, començaren a cantar:
Sant, Sant, Sant, Senyor Déu. La magnitud de la revelació m'omplí de
paüra; i l'èxtasi m'arrabassà en son carro de foc, i vaig volar vuit
dies damunt ses ales inflamades. Llavors vaig conèixer que al cap
darrer, el Salvador en persona s'era dignat entrar, beneir i
santificar ma cova palluïda. Quan això s'esdevingué feia set anys
que jo l'habitava i d'edat ne tenia quaranta. Veieu aquí, fills
meus, la meva vida. Ara tornau-vos-ne al monestir d'on sortíreu
perquè amb la regla no s'hi pot fer divorci.
-Macari, pare beatíssim- li diguérem: -pregau al Senyor que poguem
tornar al monestir d'on sortírem i donau-nos llicència per contar
aquestes meravelles per tot arreu per edificació de les esglésies de
Crist, ja que estem segurs que just per això la mà de Déu nos ha
conduits.- Llavores l'august ancià féu sobre nosaltres efusiva
oració, ens beneí, ens besà amb una besada santa, i manà als lleons
que ens acompanyessin feelment fins al pas de les tenebres.
Prenguérem comiat del sant vell: els lleons ens acompanyaren fins a
la làpida d'Alexandre; ens saludaren inclinant la crinera reverent,
i tornaren arrera envers del servent de Déu. Davall la protecció
poderosa de Crist desférem el camí fet: arribàrem a terra de Perses:
arribàrem al camp d'Asia on Mercuri màrtir ferí de mort Julià el
renegat i entràrem a la ciutat de Kitissefodo on dormen els tres
fadrins de Babilònia. Passàrem el riu Tigris, arribàrem a Jerusalem,
adoràrem els Llocs Sants on Jesucrist prengué mort i passió, tot
fent-li gràcies perquè havia guardada la nostra partença i prosperat
la nostra tornada. Vet-nos aquí de retorn!
Els monjos qui sentien això, lloaven, gloriejaven i cantaven himnes
a Déu Pare Omnipotent, a son Fill Unigènit, Senyor i Salvador nostre
i a l'Esperit Vivificador, Poder i Dit de la Dreta del Pare, Alè qui
fa florir el Desert.