AQUÍ ELS APAREGUÉ AQUELL MONSTRE ALAT, GRIF PER NOM, I UNA ALTRA
BÈSTIA, I N'HAGUEREN PAOR.
I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el
qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau,
i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per
ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els
ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor
digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala
bèstia alada per devorar-nos?- L'abad els diu: No hajau temor de
res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau.-
El bec del grif era tort i les ungles eren tortes i ses ales com els
coltells eren tallants. Mentre s'estaven els monjos en aquest
parlament, s'ajuntà al monstre un altre aucell, qui portava un ram
en la boca, i com fou a l'endret de la nau, deixà caure el ram del
bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan. I xisclava i
s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el
vencé i el matà, i anà caure no gaire lluny de la barca. I l'aucell
vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut. Un
dia varen destriar la illa de l'abad Albeu on els calia celebrar
Nadal i Epifania. Així ho feren. I tornaren tot seguit a navegar,
car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per
atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses.