AQUÍ VINGUÉ UNA AU, MÉS GRAN QUE NO EL PAÓ, PORTANT ALS MONJOS UN
RAM D'ARBRE, FULLAT I FRUITAT.
I s'esdevengué que les vitualles els falliren. Sant Brandan comanà
els monjos que suportassin aquella abstinència en pau, segons el
consell evangelical, no massa sol·lícits ni curosos de ço que
menjarien l'endemà; i preceptuà un dejuni de tres dies. Passats
aquells tres dies, a l'hora terça, sobrevengué un aucell, volant, el
qual era gentil de veure més que el paó, i major encara. Semblava
que vengués de la part de la illa, on ells eren estats, ço és,
aquella illa de les tres companyes de gent tan gentilment abillades.
Aquest aucell sí havia en el bec un ram d'un arbre meravellós per la
formosor de la fulla, per la gerdor del ram i per la gentilesa del
fruit, ço és un penjoll o manyoc de raïms molt grossos i cascun raïm
tenia dotze grans, i l'un gran així com l'altre, i eren de clara
color, a manera de pedres precioses. I arribat a la nau aquest
aucell, deposà el ram en la falda de l'abad atònit; i aixecà
novellament el vol. Devotament l'abad Brandan lloà mossenyer
Jesucrist; i a sos monjos digué aquestes devotes paraules: -¿Veis
aquest manyoc? Alegrau-vos i confortau-vos en el Senyor Déu, el qual
no abandona sos amics. Veu's aquí que ric dinar ens ha tramès
després del llarg dejuni. Lloau-lo doncs i regraciau-lo, com
vosaltres sabeu.- Dotze eren els raïms, que l'abad repartí als
monjos, els quals tingueren per menjar dotze dies. I al terme
d'aquells dotze dies, l'abad comanà a sos companyons que dejunassen
i pregassen. I tal com els fou manat, ells així ho feren.