AQUÍ ELS MONJOS CELEBRAREN EL DIJOUS SANT I LA CAENA DOMINI I EL
PROCURADOR ELS VISITÀ I ELS PORTÀ DONS.
I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i
l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on
fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on
s'està aquell sant baró qui ha nom Procurador dels pobres de Crist.-
I els monjos li respongueren: -Nosaltres no la coneixem, però sí que
ens en recordam. Començaren els monjos a remar més vigorosament per
la gran alegria que n'hagueren. Veient Sant Brandan aquell ímpetu va
i aquell braó i empenta amb què remaven: -Homs de poca fe- ço els
digué Sant Brandan -¿per què així us fatigau debades? ¿No sabeu que
Déu és el nostre Notxer i el nostre Còmit? Deixeu quiets els rems
i Ell faça ço que en vulla de la nau i de nosaltres; creença tenc
que ens conduirà a bon port. -I ja foren a la ribera i de continent
els eixí a rebre aquell mateix sant baró de l'altra vegada, ço és,
el Procurador dels pobres de Crist, el qual, agafà la nau pel bec i
graciosament la meté en port. I tots davallaren de la nau, amb joia
gran i acció de gràcies. El sant baró besà els peus de tots,
començant pels peus del sant abad; i mentre els besava, remugava les
paraules d'aquell salm: _Mirabilis Deus in sanctis suis. Deus Israel
ipse dabit virtutem et fortitudinem plebi suae. Benedictum sit nomen
eius in sempiternum_. (Admirable és Déu en els seus sants. El Déu
d'Israel, Ell serà qui donarà virtut i fortalesa a son poble. Beneït
sia el seu nom sant perdurablement).
I quan finí de besar els peus, estengué un pavelló i aparià aigua
calda per rentar els peus i els vestí tots amb dalmàtiques blanques
com per l'eucarística solemnitat, i pel Sagrament de Candor
convenia. I a la nit celebraren la Cena i encara l'ofici de la
Passió de Crist l'endemà, amb molta devoció. Com foren finits tots
aquests oficis, l'endemà, ço és el dissabte sant, el sant baró digué
als monjos: -Cuitau, mos amics, de muntar a la nau i partiu d'hora,
que us cal ésser, en aquesta vespra de Pasqua, allà mateix on fóreu
antany, i us hi cal romandre fins a hora de sexta i no pus, i fer-hi
tot allò que a fer haveu fins a la dita hora. I després tornau a
embarcar-vos i navegau vers aquella altra illa, ço és, el paradís de
les aus blanques, on fóreu, ara farà un any, lo dia sant de Pasqua.
I allà us hi estareu fins a l'octava de Pentecostès. Portau-vos
d'aquí tot ço que us serà mester per menjar i per beure, i jo
tornaré a vosaltres l'altra dominica i us portaré vitualles a
bastament: ara portau-vos-en per vuit dies.- Així ho feren els
monjos, i el sant baró se partí d'ells. I després tornà com els ho
havia promès, i carregà una petita nau de pa i d'aigua i de carn
salada i d'altres coses bones. I Sant Brandan li donà la seua
benedicció. I tots entraren a la nau i feren vela vers aquella illa,
que els havia dit el bon home. Quan hi foren prop, encara veieren la
olla que hi havien deixada l'altre any, quan fugiren per la sobtada
paor del gran peix. I aquesta vegada, confiadament, l'abad i sos
monjos baixaren de la nau, cantant l'himne dels tres fadrins
Ananias, Azarias i Misael, ço és, aquell salm que diu: _Cuncta ei
benedicite_ (Totes les coses beneïu-lo).
Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos:
-A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa
sota els vostres peus, que ella no us farà cap mal.- Escamparen-se
els monjos per aquella selva viva, d'ací i d'allà, per l'oració; i
així escampats estigueren fins a hora de matines, i després
s'aplegaren tots i cantaren matines i encara prima. Després un
prevere cantà una missa que durà fins a hora de terça. Entrà el sant
abad en la nau i cantà la seua missa i beneí l'anyell i donà la
benedicció a tots sos monjos i a la fi digué: -Ara abandonem-nos a
l'arbitri de la nau, car Déu la governa.- Ja s'acostava la illa i
colombrava's el port on havien d'arribar. Veieren la fontana i
l'arbre dels aucells blancs, i tots ells cantaven a una veu, dient:
_Salus Deo nostro sedenti super thronum_ (Salut al nostre Déu qui
sobre el tron s'assenta).
I encara deien: _Dominus Deus illuxit nobis: constituite diem
solemnem in condensis usque ad cornu altaris_ (El Senyor fou per
nosaltres matinera llum: solemniejeu aquest dia amb enramades
espesses que arribin fins al corn de l'altar).
L'abad i els monjos davallaren de la nau i en varen treure la
vitualla i allotjaren-se sots els pavelló sota el qual estigueren
l'altre any fins a l'octava de Pentecostés. I aquell sant baró, quan
l'octava de Pentecostés fou arribada, vingué amb una nau plena de
bescuit i altres coses. Mentre els monjos menjaven i a la presència
de Déu se deportaven, posà's l'ocell blanc en la proa de la nau, les
ales bategants esteses. I tots aquells aucells cantaven i llur cant
sonava com un orgue. Veié l'abad que aquell ocell l'esguardava amb
piadós esguardament i feia semblant que li volia parlar, i li va
dir: -Veritat és que la providència de Déu us ha senyalats quatre
llocs per les quatre tèmpores de l'any; i heu de complir set anys
del vostre pelegrinatge: i cascun any teniu que estar allà on el
Primer any estàreu, ço és, la vespra de Pascua sobre el peix Jasó, i
aquí des de Pasqua fins passada la vuitada de Pentecostés; i Nadal
colreu cada any fins després de l'octava de l'Epifania, amb la
família monegal de l'abad Albeu, en son monestir. Quan haureu
passats set anys, trobareu grans coses i meravelloses i passareu
abundosos perills; i finalment, arribareu a la _Terra de la
promissió dels Sants_. I quan hi sereu, us hi estareu quaranta dies
i no pus, i passats aquests quaranta dies, Déu us retornarà
prestament a la vostra terra d'on partíreu, ja complit el vostre
desig.- Ço digué l'ocell; i Sant Brandan s'aixecà dret, devotament,
i després se gità a terra amb tots sos monjos, retent gràcies a Déu,
llur Creador. Complida l'oració, l'aucell se'n tornà a son ram i el
sant baró procurador dels pobres de Crist, prengué de Sant Brandan,
el comiat i la benedicció i se'n tornà a la seua illa. I el sant
pare i sa família errívola navegaren vers ponent.