AQUÍ VINGUÉ EL PROCURADOR AL LLOC ON ERA SANT BRANDAN AMB SOS
MONJOS, AMB UNA NAU PLENA DE VITUALLES.
Amb les romanalles del pan-caritat que el Dissabte Sant havia rebut
d'aquell procurador misteriós, alimentà encara Sant Brandan els seus
monjos tota la vuitada de Pasqua. I quan foren consumides, digué a
sos fills: -Pouarem l'aigua làctea d'aquesta font, com sia que fins
ara l'hem emprada solament pel lavatori dels peus, que amb humilitat
i dretura caminen per les vies del Senyor.- I tot just acabava de
dir-ho, li pervingué aquell bon home que l'altra vegada l'havia
proveït de menjar i de beure. El qual era arribat amb una nau plena
de vitualles. I havent-la buidada, parlà a l'abad i sos monjos i els
va dir: -Ara teniu a bastament, mos germans, per menjar i beure fins
a la Pasqua de Pentecostés: no'n poueu, no, de l'aigua nectàrea de
aquesta font, puix que és massa forta de beure. Sapiau que aquell
qui en beu, és envaït d'una son tan invencible, que dorm un dia i
una nit, que fan vint-i-quatre hores. D'on la llet té aquesta virtut
dins la font; però si hom la poua, aigua és i no llet, jatsia que en
servi la mantegosa blancura.- I havent dit aquestes paraules,
prengué dels monjos el comiat i la benedicció, i anà son camí.