Entre tant el caporal va trobar a faltar Fra Genís i tot seguit ho
digué al capità Bernat que era un lliurepensador que sempre mirava
amb recel i odi Fra Genís perquè era frare.
-El místic ha fugit? Ja el trobaré jo! ¡Quin gust caçar un frare!
El capità tot enquimerat va encaminar-se per l'indret on va veure
que s'allunyava Fra Genís. Aquell home donat a la perversitat i a
la rancúnia per tot allò que era religiós, es tragué el seu
revòlver i a poc a poc mirant pels llocs més enfosquits, anà
seguint la boscúria desitjós d'escarmentar aquell pobre innocent
que no havia fet altre mal que no pensar i sentir com aquell capità
que vivia sense cap afecte a Déu.
Després de caminar una bella estona, es trobà en una bardissa
espessa, i tot cercant-ne l'eixida va semblar-li sentir confosament
uns enraonaments. El capità flestomador va restar quiet, escoltant
una galan estona. Sí! ¡allà prop algú enraonava! En tots temps un
parlar en mig de la boscúria solitària, al cor de la nit, és tot
esclat de misteri; però en temps de guerra, és tot un niu, tot un
tresor d'espionatge que cal sorpendre amb tota la seva valor per a
treure'n, potser, una victòria esclatant. El capità, temerós de fer
remor no gosava respirar. Lentament avançava ara un peu, ara
l'altre, i s'alzinava tan com podia per veure, entre les bardisses,
els que parlaven, alternant les veus i sempre en el mateix to.
Bon punt fou més a prop, va mirar entre les branques de la bardissa
i restà sobtat en veure Fra Genís i un soldat enemic tan a prop
l'un de l'altre. Tot d'una amartellà la seva arma i va dubtar un
moment. De primer, volia matar el soldat enemic i després fer
presoner Fra Genís; després, pensà, millor fóra matar Fra Genís i
fer l'enemic presoner per a fer-lo garlar al seu gust; més tard, va
creure que fóra millor treure tot el profit del seu espionatge
nocturn i escoltar una bella estona, fins que finís la conversa. Un
cop descoberts tots els detalls útils a l'estratègia eixir de sobte
i encarar-los l'arma! El capità descregut, satisfet de la seva
decisió, restà agotnat, desficiós i sentint una joia plena de
malícia.
La devoció dels frares creixia a cada nom i les veus eren més
fortes.
-Un Pare-Nostre per fra Valentí, i que Déu el tingui a la glòria!