LA PRINCESA DE BO DE BO

Una vegada hi havia un príncep i li calia una princesa _de bo de

bo_. Ell va donar ben bé la volta al món per a trobar-ne una, però

sempre tenien un sis o un as. Hi havia abundor de princeses, però

ell trobava gran dificultat a descobrir si eren princeses de bo de

bo: sempre reparava quelcom que no acabava de fer el pes. Així és

que a la fi se'n va tornar a casa seva, i estava molt tristoi perquè

li calia de mala manera una princesa _de bo de bo_.

Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat: tronava i

llampegava, i l'aigua queia a bots i a barrals: tanmateix era una

nit que esgarrifava.

Al mig de la tempesta, algú trucà a la porta de la ciutat; i el rei

pare, ell mateix, anà a obrir-la.

Era una princesa dreta al defora, però malmesa una cosa de no dir

per la pluja i la tempesta. Rajava un doll d'aigua de son cabell i

son vestit, l'aigua entrava pel cim de les seves sabates i sortia

pels talons; però ella va dir que era una princesa de bo de bo.

-Aviat veurem si això és veritat- pensà la vella reina; pero no va

badar boca. Se n'anà cap al dormitori, tragué tots els llençols i

deixà un pèsol damunt les posts travesseres. Aleshores, ella que sí?

que agafà vint matalassos de llana i els posà damunt el pèsol, i

després vint matalassos de ploma i els posà damunt els matalassos de

llana. I allí havia de dormir aquella nit la princesa. L'endemà li

demanaren còm havia dormit.

-Oh! Terriblement!- digué la princesa. -Amb prou feines he tancat

els ulls en tota la nit! Déu sap què hi havia, en el llit. Hauria

dit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i

negre, aquest matí. És terrible!

Tot seguit veieren que devia ésser una princesa de bo de bo, quan

havia sentit el pèsol a través de vint matalassos de llana i vint

matalassos de ploma. Ningú sinó una princesa de bo de bo podia tenir

una pell tan delicada.

Així, doncs, el príncep la prengué per muller, perquè aleshores sí

que va estar segur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el

pèsol fou posat al Museu, on hom encara pot veure'l, si ningú no

l'ha robat.

Contes D'Andersen · 第 47 / 53 题