La Lluna va dir-me: «Hi ha dues casetes a la vora del camí, en el
bosc. Les portes són baixes i les finestres corbades, però
l'espina-serbina i els raïms dels coralets les envolten. Les
teulades són cobertes de molsa; flors grogues i pèl-de-ca. Només hi
ha que cols i patates, en el jardinet; però vora la bardissa ixen
unes mates florides de saüc, i sota d'elles seia una nena. Sos ulls
bruns es fixaven en la vella alzina que hi ha entre les dues
casetes. L'arbre tenia un gran tronc nuós. La copa n'havia estat
serrada, i la cigonya havia fet son niu al cim de la soca. L'ocell
s'estava allí, movent el bec. Un minyonet sortí i es posà a prop de
la noia: eren germà i germana.
»-Què mires?- demanà ell.
»-Estic mirant la cigonya- digué ella: -la veïna m'ha dit que ens
portarà un germanet o una germaneta aquesta nit, i estic vetllant
per veure-ls quan vinguin.
»-La cigonya no farà res d'això- digué el noi. -La veïna m'havia dit
això mateix; però rigué tot dient-ho, i jo li vaig demanar si
gosaria de jurar-ho en el nom de Déu, i ella no va gosar: així és
que vaig conèixer prou bé que tota aquesta beneiteria de la cigonya
no és més que alguna cosa que s'empatollen per a nosaltres, les
criatures!
»-Doncs, si és així, d'on vindrà el nen?- demanà la noia.
»-El portarà Nostre Senyor- digué el noi. -Nostre Senyor el té sota
el seu mantell, però ningú no pot veure a Déu: així és que no el
veurem pas, quan el porti.
»Justament aleshores una rauxada de vent zumzejà entre les fulles
del saüc, i els infants picaren de mans i es miraren l'un a l'altre.
-Deu ser Nostre Senyor que porta el nen!- I s'agafaren de les mans.
S'obrí la porta de la caseta, i aparegué una dona. -Entreu- digué:
-entreu i veureu quina cosa ha portat la cigonya: és un germanet!
»Els infants decantaren el cap: massa savien que havia vingut».