Altres homes: (_Ja no tiren._) Ferit! --En Nataniel! --Ferit! --En
Nataniel!
Un home, _increpant als enemichs_: Vosaltres l'heu ferit!
Altres homes: Vosaltres! Vosaltres!
Altres homes: Vosaltres! Vosaltres!
### Escena VIII
_Els matexos y Gladys._
Gladys: Nataniel! (_Obrintse pas en mig dels soldats._) Hont sóu?
Assessins! Apartèuvos! Apartèuvos! Nataniel! (_Arribant hont es._)
Nataniel: Gladys!
Gladys: Quí us ha ferit; quí?
Nataniel: Ningú.
Gladys: Tots; tots vos han ferit!
Nataniel: Germans meus: estimèuse; abracèuse tots! (_En aquest moment
se senten molt lluny descàrregues de canons_).
Un home: Es la guerra que segueix!
Altre home: S'està morint!
Gladys: Deu meu! No'l dexèu! No'l podèu dexar!
Nataniel: Germans meus: jo tornaré; jo tornaré sempre, sempre,
sempre!
Gladys: Deu meu: prenèume!
Nataniel: Gladys: vós també tornarèu!
Gladys: Ah, que ja es mort!
Homes: Es mort! --Mort! --Es mort! (_Ho diuen aterrats els uns als
altres. Se senten altre cop canonades._)
Un home: La guerra un altre cop!
Tots els soldats, _ab grans crits_: Guerra! Guerra! (_Van sortint de
la escena tots els soldats, seguint cridant: "Guerra! Guerra! A mort!
Guerra!" Nataniel queda mort en primer terme. Gladys està agenollada
a sos peus sanglotant._)
Gladys: Nataniel! Ah! Nataniel! (_Feya ja estona que havía clarejat
del tot. Ara ja'l sol ha sortit, gran, roig, com de sanch._)