Rey Rodolf: Fill degradat, víctima d'aquexa... dòna, que n'ha fet de
tu una repugnant joguina!
Príncep Demetri: Senyor: jo soch vostre fill que us estima y us
respecta; mes, sóu injust ab Gladys.
Rey Rodolf: Y tu la defenses?
Demetri, ab molta energía. Sí! Y jo no ho vull que insultèu a Gladys!
(_El rey va a replicar._) Jo no ho vull! Jo no ho vull!
Nataniel, _contenint a Rodolf_: Per Deu, Senyor!
Gladys: Demetri: adéu!
Príncep Demetri: Nó, Gladys: vós no us n'anèu sense mi!
Rodolf, furiós, a punt de caure. No'm dexèu, Nataniel! (_Apoyantse en
ell._)
Gladys: Adéu! Adéu! (_Demetri no dexa a Gladys d'una mà, de la qu'ella
brega per despèndres._)
Príncep Demetri: Pare: aquesta dòna vol la vostra felicitat, perque
vol la meva. Si no fos ella, jo ja fóra mort, que ho sento en mi.
Ella vol vostra felicitat, perque s'ha anat afanyant en que vinga la
pau desitjada, perque Nataniel ho vol en nom de Deu. No hi creyèu vós
en nostre Deu, en el Deu de Nataniel, que per Ell parla? No sentiu en
vós mateix que Nataniel parla d'un Deu?... (_Rodolf se llença als
braços de Nataniel._)