Príncep Demetri: Pare y Senyor... (_Gladys entrarà ara._)

Rey Rodolf: Mon fill!

Príncep Demetri: Dintre d'una hora ja haurà espuntat el dia, y, segons

lo pactat, vindrà'l moment en que serà acabada aquesta treva.

Rey Rodolf: Axís té de ser.

Príncep Demetri: Donchs, jo vinch a donarvos una bona noticia.

Rey Rodolf: Bona noticia?

Príncep Demetri: No veyèu la meva excitació? (_Mirant cap a Gladys._)

Hem vingut tan depressa com hem pogut. Se deurà al Comte d'Orlof.

Rey Rodolf: Què?

Príncep Demetri: El Comte d'Orlof es amich d'infantesa del capdill de

nostres contraris.

Rey Rodolf: Fóra traydor l'Orlof al séu Rey?

Príncep Demetri: Oh, Senyor! El Comte d'Orlof s'interessa per la salut

de nostre país com nosaltres matexos.

Rey Rodolf: Però, què hi hà?

Príncep Demetri: Que'l Comte d'Orlof ha conseguit d'ell que

l'armistici seguexi.

Nataniel: Oh, Deu!

Rey Rodolf: Donchs, per ma part no seguirà. La senyal de que hauran

acabat les hores donades serà engegar les meves bateríes del cim de

les Argueres contra'l coll de Taynar, qu'ells encara guarden. Per què

més armistici? S'han transportat els ferits y'ls morts són a les

fosses. Donchs, avant altre cop!

Nataniel: Mes, si conseguíssim dintre d'un altre armistici que

s'acabés la guerra, quína alegría per tots, Senyor!

Rey Rodolf: Nó, nó; avant altre cop!

Nataniel, _a Gladys_: Oh! Més horrors encara!

Gladys, _al Rey Rodolf_: Mes permetèume, Senyor. Si'ls enemichs de

vostre Regne estessin en bona disposició per concertar una pau

honrosa per tots...

Rey Rodolf: Fill meu... aconsella a aquesta dama extrangera en nostre

país que... no intervinga a vora nostra sinó en qüestions... d'amor y

d'elegancia.

Príncep Demetri: Ella per nosaltres, Senyor...

Gladys, _no dexantlo seguir_: Nó, Demetri.

Rey Rodolf: Una pau honrosa per tots, heu dit! (_Rihent un instant,

sarcàstich._) No ho serà may honrosa per tots aquesta pau el dia que

vinga, perque hi haurà vencedors y vençuts: vençuts y humiliats y

empobrits, fins a demanar perdó, que no'l conseguiran sinó

arrocegantse davant meu de genolls per terra.

Gladys: Oh! Per a quan serà, Nataniel, que guarda Deu els llamps de la

seva còlera?

Jesús que torna · 第 65 / 81 题