## Acte tercer
_Planura per tot menys al fons, ahont, molt lluny, s'oviraran les
montanyes. Es nit. No hi han arbres ni construccions enlloch. La
escena, iluminada a primer terme ab un munt de fustes que crema,
troços de camions, caxes trencades, etc.. Molt encesa la foguera
perque la escena resulti ben clara. Sobre la planura's veuran en
diferents llochs altres fogueres; aquestes visiblement molt petites
a causa de la distancia en que figuraran que són. El cel serà'l
d'una nit serena, plè d'estrelles brilladores._
### Escena primera
_Dorman, Slavis, Alexis, Sergi y altres quatre companys. Estan acabant
d'omplir de terra una ampla y llarga rasa. La part de la rasa ja
plena del tot resulta més alta que'l terrer a causa del gran número
de morts que hi hà dessota. Al axecarse'l teló, mentres sis dels
homes van tirant palades de terra, els dos altres, en el lloch més
alt, toquen ab les seves dolçaynes el final d'un cant trist. Fins
que s'acaba la tonada no començarà'l diàlech. Començat aquest, se
sentiran, molt llunyanes, altres dolçaynes en diferents indrets._
Slavis: Sabèu que s'hi està bé dintre de la terra, y que fins fa pena
quedarse defora? (_Ficat encara de cames al clot, que va acabantse
d'omplir depressa_).
Sergi: Ja'ns hi quedarèm un dia ò altre dintre, que no s'acabarà may
la terra del món per ferhi clots.
Dorman: La terra nó. Mes, homes per ferhi clots y enterrar als
altres... assessinats... tampoch.
Slavis: Cada palada que'ns cau sobre dels peus me sembla un afalach de
la mare-Terra.
Sergi: Lo Slavis tot ho veu que fa plorar.
Alexis: Dorman: donchs que no hi creus tu en que vindrà un dia en que
tots serèm germans?... (_Dorman no contesta._)
Sergi: ...Y que la pau serà per tot y per sempre?
Dorman, _després d'arronsarse d'espatlles silenciós_: Per ara, colguèm
morts.
Alexis: Però, què hi dius tu, Dorman?
Dorman: Ho crech perquè ho creu Nataniel. Quan ell ho predica,
n'estich segur: quan no parla, ja no tant.
Alexis: Sent axís com ets... li fas un tòrt.
Dorman: Ja ho sab ell com sóch. Com també sab que donaría per ell la
vida.
Slavis: Nosaltres l'estimèm més que tu, que'l creyèm sempre en tot.
Alexis: Y jo fins patiría torment per ell.
Els altres: Jo també. --Y jo. --Tots.
Sergi: Y jo cent vegades. Y tu, Alexis, si t'atormentessin... qui sab
si desdiríes!
Alexis: Jo desdir? Malviatge!
Sergi: Y Dorman el primer que desdiría. Com que no'l creus gayre tu!
Dorman: Càlla! Càlla! La llevor es bona; la terra es dolenta.
Slavis: Jo al foch me tiraría per ell.
Dorman: Qui sab!
Alexis: No m'agrada que dubtèu de mi.
Dorman: Quan dubto d'alguna cosa es que no està en mi que dexi de
dubtar.
Sergi: Perque no tens fè en ell... dubtes d'ell.
Dorman: En vosaltres sí que no'n tinch gayre.
Slavis: Ni en mi tampoch?
Dorman: Dexèmho estar.