Nataniel, _als séus_: Agenollèuvos, germans!
Dorman: Preguèm pels morts.
Slavis: Perque morin els assessins.
Nataniel: Nó. Perque's convertexin els matadors. (_Demetri s'estava al
peu de la escala ab Orlof y'ls séus._)
Gladys:, presentantse ara de la banda dreta y corrent a Demetri.
Príncep! Demetri! Preguèm nosaltres també! (_Orlof, Comendatore y
Arlet s'han tirat enrera desaparexent._)
Príncep Demetri: Gladys: què fer?
Gladys: Pregar.
Nataniel, _als séus_: Per la pau del món sempre!
Gladys: M'estimèu, Demetri?
Príncep Demetri: Sí; ab tota ma vida!
Gladys: Donchs, agenollèuvos ab mi.
Nataniel: Per la pau! Per la pau de tot l'Univers, sempre!
Gladys, _a Demetri_: Agenollèuvos. (_Ell dubta mirant cap ahont se
n'ha anat son pare._) Agenollèuvos! Agenollèuvos!
Príncep Demetri: Sí.
Gladys: Gracies.
Nataniel: Pare Nostre... (_Tothom ho va dihent fent una remor seguida,
tot barrejant les veus com la remor de les fulles d'un bosch. Tots
estan de cara al espectador, escampats per la escena. Nataniel té les
mans alçades al cel. Les campanes de la Sèu y d'altres, aprop y
lluny, toquen a morts._)