Gladys, _apart_: Me sento com morir!
Rey Rodolf, _apart, ab cert terror_: Y ve cap a mi aquest home!
Coronel Talarn: El detindré, Senyor. (_A mitja veu, fent un moviment
cap a Nataniel._)
Gladys: Senyor: què anèu a fer? (_Perquè'l Rey anava a dir que'l
detingués._)
Rey Rodolf: Nó. (_Pausa._) Esperèuvos.
Coronel Talarn, _a Nataniel, bondadós_: No us acostèu més. Es el Rey!
Rey Rodolf, _apart_: No sé què hi hà en ell que imposa. (_Reculant un
xich. Nataniel arriba més aprop del Rey y s'atura. El Rey s'atura
també._)
Nataniel, _a Rodolf_: Pobre pare!
Rey Rodolf, _a mitja veu a Gladys_: Sab el mal de Demetri y se'n
apiada.
Gladys, _ben baix_: Oh, sí!
Nataniel, _a Gladys_: No m'han comprès. L'altre fill!
Rey Rodolf, _sense odi_: Còm heu arribat fins aquí?
Nataniel: Un nen com un sol de ros m'ha obert la presó.
Coronel Talarn, _apart_: El meu fill!
Nataniel, _al coronel_: Y m'ha dit que me'n anés. Y jo crech en el cor
dels nens.
Coronel Talarn, _que l'ha sentit, apart_: Oh, sí!
Gladys: Ay Deu!
Rey Rodolf: Y còm heu passat la mar?
Nataniel: Abraçat al pal d'un naufragi.
Rey Rodolf: Y quí us ha guiat fins aquí?
Nataniel: Aquell que guia als aucells viatjadors. (_Rodolf se'l mira
fixament. Després a Gladys y no sab què fer. Pausa._)
Gladys, _juntant les mans y suplicant_: Senyor...
Rey Rodolf, _de cop_: Donchs bé. Coronel: (_Apart._) dexèulo sol ab
aquesta dama. Y molta vigilancia de lluny.
Coronel Talarn: Jo us responch, Senyor...
Rey Rodolf, _a Gladys_: Aquí'l teniu: siguèu bona ab el meu fill.
(_Se'n va ràpidament per la galería, dihent:_) Qu'es estrany! Jo
diría que ja l'havía vist, y no sé ahont.
### Escena IX
_Gladys y Nataniel_
Nataniel, _que ha seguit al Rey ab la vista fins que ha desaparegut_:
Mirèusel! (_Pausa._) Pobre! 'L pobre!
Gladys: Per què?
Nataniel: Hi hà una sageta que ve cap a nosaltres, y brunz en l'ayre
com un gemech, y degota sanch per damunt de les viles y pobles.
Gladys: El compadiu?
Nataniel: Sí; avuy y sempre; a ell com a tothom de la Terra.
Gladys: Té mal cor; tot ho sacrifica a la seva gerarquía.
Nataniel: Mes, un altre temps vindrà, que Jesús ja ho va dir, en que
s'esborraràn les gerarquíes...