Gladys: No sense cridar contra de vós que sóu un mal rey (_No pot
alçar la veu enrogallada per la emoció_), que sóu un mal home!
(_Cau en una cadira. Rodolf va ràpit a socórrerla._)
Rey Rodolf: Ho veyèu, senyora? (_Pausa._) Calmèuvos; calmèuvos. Y no
per mi, per vós matexa. Y us ho diré: m'ha agradat la vostra
valentía. Tantdebò poguesseu encomanar vostre caràcter al meu pobre
Demetri, que may n'ha tingut. (_Somrihent._) Y no'm mirèu axís, per
Deu, que no soch tan... tan criminal com vós pensèu. Perque, en quant
a aqueix Nataniel, que tant vos exalta, no cal que patiu més per ell.
Y jo us vull donar aquesta satisfacció, per més que no'n siguèu
merexedora. Ahont es ara jo us dono la seguretat de que no corre cap
mena de perill la seva existencia.
Gladys, _alçantse_: Ahont es?
Rey Rodolf: Lluny; molt lluny d'aquí.
Gladys: Ahont?
Rey Rodolf: Allí hont no'm pot fer cap mal predicant la pau contra mes
ordres.
Gladys: Ell la predicarà sempre; contra tot el món que fos la
predicaría.
Rey Rodolf: Donchs, ara, sinó que la prediqui als vents y a les onades
de la mar... que no li faràn cas, perque, al igual dels homes,
estaran eternament en guerra... Y us dexo ab el meu fill.
Gladys: Nó; jo no'l vull veure al vostre fill, qu'es tan crudel com
vós.
Rey Rodolf: Què farièu per mi, Gladys, si jo us prometés que acabada
la guerra dexaré en llibertat a aquest home?
Gladys: Nó acabada la guerra; ara.
Rey Rodolf, _rihent_: Nó; ara nó. Y axò que al present no'm pot fer
gayre mal. Quan la guerra es victoriosa tothom n'es partidari, y'l
rey es un gran rey.
Gladys: Nó; jo no puch creure vostres paraules. (_Ab rabia._) Nataniel
es mort.
### Escena VII
_Gladys, Rey Rodolf y Coronel Talarn._
Coronel Talarn, _de la dreta_: Senyor...
Rey Rodolf: Oh, coronel Talarn! Arribèu a punt. Acostèuvos.
(_S'acosta saludant lleugerament a Gladys._)
Coronel Talarn: Senyor, vinch a pendre comiat de vós. Me manareu que
avuy mateix tornés a la illa...
Rey Rodolf, _mirant a Gladys_: Donchs, ara'm plau. Seguíu. Podèu dirho
tot ben alt.
Coronel Talarn: A la illa d'Ermàs.
Rey Rodolf: Y quína gent hi hà en ella ara?
Coronel Talarn: Una companyía de tropa que no està en comunicació ab
l'altra banda del mar.
Rey Rodolf, _esperant qu'enrahoni més_: Sí; ja ho sé. (_A Gladys._)
Esperèuvos.
Coronel Talarn: Y la meva familia: ma esposa y fillets.
Rey Rodolf: Però que parlèu, per tots los diables!
Coronel Talarn: Hi hà... aqueix home tan perjudicial.
Rey Rodolf, _a Gladys_: Ho veyèu?
Gladys: Mes, el coronel es enemich d'ell, que un dia una bala...
(_El Rey se gira al coronel._)
Coronel Talarn: Me permetèu, Senyor?
Rey Rodolf: Ben cert.
Coronel Talarn: Me jutgèu malament per aquell dia, que va ser un cas
impensat. Y jo may d'en Nataniel puch dir sinó qu'es un home
extraordinari. (_Mirantse al Rey._) Per cert, Senyor, que tenía al
punt de la mort en la illa a un fillet meu y ell el va volguer veure.
Donchs, se va acostar al llit y li va fer un petó. Y'l fill meu, que
ja no parlava, va obrir els ulls, y, mirantlo somrihent, li va dir:
pare, seguintlo ab els ulls, que s'allunyava. Y va quedar curat.
Gladys: Oh, Deu meu!
Rey Rodolf: Coronel: jo us privo que propaguèu aquestes coses, que no
més són casualitats, y que'ls vividors exploten.
Coronel Talarn: Es clar que no més són casualitats; però...
Rey Rodolf: Potser sí que vós també hi creyèu en aquesta mena de
miracles. (_El coronel obre'ls braços no sabent què dir._)
Coronel Talarn: Jo ho he vist, Senyor.
Gladys: Sí, sí, coronel, y jo per tota la gent bona us ho agrahexo.
Rey Rodolf, _reptantla_: Senyora!
Coronel Talarn: Senyor: m'he donat orde de tenirlo empresonat y lluny
de tota comunicació en la illa, y jo responch de cumplirla ab la meva
vida.
Rey Rodolf: Està bé; sinó que jo ara us dono l'orde de que ab la
matexa embarcació que us durà a la illa acompanyèu a Nataniel a la
terra ferma... y dexèulo en llibertat.
Gladys: Serà cert!
Rey Rodolf: Com vos deya, triomfant en la guerra no'm fa por la
popularitat d'aquest home davant de la meva.
Gladys: Oh, no m'enganyèu, Senyor!
Rey Rodolf: Ab una sola condició: que tractèu més bé al meu fill.
(_Ella fa un moviment._) Que al menys per ara consentiu en ser
estimada per ell. (_Somrihent y afanyós de que digui que sí._) Me
sacrifico per vós, com veyèu. Què diantre! Sacrifiquèuvos, ja que
tanta veneració teniu per aquest home, un xich vós. Y'n dich
sacrifici de ser envejada per totes les dames de la Cort, com vos he
dit, perque'l ser preferida d'un príncep com Demetri es honra
grandíssima en totes les nacions.
Gladys, _ab horror_: Oh! (_Després dirigintse directament al rey._)
Mes, què'm volen dir les vostres paraules que no sé si les entench bé
prou?
Rey Rodolf, _somrihent_: Vos tinch, senyora, per una dama d'una clara
inteligencia.
Gladys: Nó; nó. Vull que parlèu. Y quan no gosèu a dirmho, serà qu'es
deshonrós per mi.
Rey Rodolf, _somrihent_: Ho prenèu malament, Gladys.
Gladys: Lo que a mi'm proposèu ho voldríeu per una dama de la vostra
familia?
Rey Rodolf, _indignat_: Nó. Elles són de sanch real.
Gladys: Y jo soch de sanch del poble. (_Rihent fort._) Està bé. Y
vosaltres, fills del poble, fèuse matar per aquest home, que us mira
com a sers que, degradantlos, els honra. Jo estich tan alta com vós.
Tant hi hà de vostre cap com del meu a les estrelles, que són camí
del Infinit, y la carn vostra's pudrirà al igual que la de tothom; y
potser més depressa.
Rey Rodolf: Vèus aquí lo qu'heu après de les prèdiques d'aquest home!
Donchs, ara jo us juro que no'l veurèu may més, perque'l tindré
tancat en presó fonda tota la vida.
Gladys: Ara sóu vós; ara!
Rey Rodolf: Lligat entre cadenes, y ningú sabrà hont se troba.
Gladys: Ara us conech; ara!
Rey Rodolf: Coronel: treurèu de l'illa d'Ermàs a la vostra familia y
als soldats d'avuy, y ab altra gent el durèu al lloch que us diré,
per la vida y per la mort, més lluny y més secretament.
### Escena VIII
_Gladys, Rey Rodolf, Coronel Talarn y Nataniel, que's veu al fons del
jardí, el cap no més clarament visible. Després, quan anirà avençant
s'anirà presentant mig cos y després de cap a peus._
Gladys, _en veu baxa, veyentlo_: Ay Deu meu! Nataniel! Es ell! Es
Nataniel! (_Nataniel està aturat, mirantlos ab fixesa. Pausa de
tothom._)
Rey Rodolf, _a mitja veu_: Quí es aquest home?
Gladys, _en veu baxa_: Nataniel: es Nataniel! (_S'ho diu a ella matexa
fins ab terror._)
Coronel Talarn, _apart_: Si no pot ser que siga aquí!
Rey Rodolf, _al coronel y a Gladys_: Però, quí es aquest home?
Gladys, _al Rey_: Es Nataniel.
Rey Rodolf: Còm? Ell?