Gladys: Nó.
Rey Rodolf, _mirant entorn perque no'l sentin_: Més aprop, si us
plau.
Gladys: Què hi fa qu'estiguèm aprop aquí si'ns trobèm molt lluny vós y
jo. (_Ella s'ha acostat molt poch, quedant drets els dos._)
Rey Rodolf, _irònich_: Me permetèu que seguexi?
Gladys: Seguíu.
Rey Rodolf: Y'm prometèu no ofendreus si...
Gladys: Segons.
Rey Rodolf: Donchs, una altra cosa. Creyèu que jo me l'estimo al meu
fill?
Gladys, _després d'una pausa_: A quin?
Rey Rodolf: A Demetri: a tots dos. (_Gladys s'arronça d'espatlles._)
Com tots els pares s'estimen a sos fills. (_Gladys el mira
fixament._) Diguèu.
Gladys: Tal com sóu, davant de tot hi hà la vostra missió; hi hà'l
vostre Regne. Vostre fill gran, el Príncep Albert, ocupa'l primer
lloch en vostre afecte.
Rey Rodolf: Com a pare nó.
Gladys, _irònica_: Com a rey.
Rey Rodolf: Mes, es mon fill segon qui's mor, y ja no hi hà'l rey
enlloch, sinó'l pare.
Gladys: Donchs, què vol de mi'l pare?
Rey Rodolf: Que us l'estimèu al meu fill, per salvarlo, si es cert lo
que diu la Ciencia; que compartiu ab ell la vida; que no'l dexèu ni
un sol moment; que jo us donaré, senyora, totes les felicitats que
poguèu somniar, fentvos admirada per tot, sent la enveja de les dames
de la meva Cort, qu'es la primera per la seva sumptuositat, y que jo
faré que arribi fins a vós...