Comte d'Orlof: Ah, gracies, gracies, perque heu vingut.
Gladys: Era aquí mateix y l'he vist al Príncep com us veig. Està
animat; somreya.
Comte d'Orlof: Somreya perque parlava de vós.
Gladys: Quína desgracia la seva ab aquexa malaltía crudel! Mes,
diguèume abans de tot, Orlof: què se sab aquí de Nataniel?
Comte d'Orlof: De cert ni una paraula. Hi hà gent que diu que l'ha
vist en diferents llochs, que s'apareix devegades...
Gladys, _als altres_: Sentiu vosaltres? Com a Montanya.
Slavis: Es que sí que se'ns apareix a Montanya, pels boscos, que jo
l'he vist y l'he cridat davant vostre entre'ls arbres.
Dorman: Jo no l'he vist may.
Gladys: Mes, si no era ell, que'ns ho feya creure'l nostre desig.
Slavis: Sí que ho era!
Dorman: Que nó; que nó! (_Entre tant, Arlet, que no se'n havía anat,
parla ab madama Gringoire._)
Slavis: Es que té por que l'agafin.
Dorman: Ell no té por.
Madama Gringoire: Tots estan bojos. Y jo'm moro de cansada.
(_Seguexen disputant els dos apòstols._)
Gladys: Nó, amichs meus, nó; aquest home no té por; la seva vida es
pels altres. A Montanya no hi ha anat. Y jo, pel Príncep, descubriré
hont se troba.
Comte d'Orlof: Sent axís, el Príncep ho sab.
Gladys: Ell ò'l Rey. Demetri té interès en que jo no'l trobi per ferme
venir a mi. Y si no es ell, es el Rey, que'l va fer desaparèxer en
aquella revolta perque podía haver compromès l'èxit de la guerra.
Comte d'Orlof: Gladys: creyèu al Rey capàs...
Gladys: De què? Diguèu.
Comte d'Orlof: D'haverli dat la mort?
Gladys: Sí; en gran secret, per por al poble. Si es axís, ell s'haurà
dit que'l sacrificava per la salvació y gloria de la Patria. Allà
hont tanta gent està morint... per la Patria, què vol dir per el Rey
el sacrifici d'una altra vida? (_Sarcàstica._)