## Acte segon
_Park, tocant a la capital, ahont viu lo príncep Demetri. A la
esquerra, escalinata per hont se puja al palau. Al fons y a la
dreta, passeig del park entre arbres grossos. Es en plè dia._
### Escena primera
_Comte d'Orlof y Comendatore Morelli. Baxen per la escalinata._
Comte d'Orlof, _quan son a baix_: Diguèume ara.
Comendatore Morelli: Ara sí; perque en aquest palau fins les parets
escolten. El Príncep Demetri està gravíssim.
Comte d'Orlof: Què dièu!
Comendatore Morelli: No hi hà per ell la més petita esperança.
Comte d'Orlof: Però si'l séu posat fins sembla d'home de salut!
Comendatore Morelli: No'n fèu càs: vós ja ho sabèu que tres mesos
enrera, estant encara a París, li vaig advertir al Príncep mateix la
gravetat de la malaltía que l'amenaçava, per no dirli, es clar, que
ja n'era víctima.
Comte d'Orlof: Sí; y que se'n va riure y no'n va fer cas. Vós creyeu
que l'amor desesperat que sentía per Gladys l'havía dut a aquella
situació.
Comendatore Morelli: Al menys, que molta part de la causa la tenía.
Com crech encara avuy que si Gladys pogués enamorarse del Príncep...
Comte d'Orlof: Que aquest se salvaría.
Comendatore Morelli: Jo axís ho sostinch. Però us advertexo que axò es
esclusivament opinió meva. Y en prova de lo que us dich, escoltèume.
Aquest matí'ls metges més sabis d'aquesta terra han visitat
llargament al Príncep, y després de celebrar junta, aquestos sabis
han sortit cap al palau reyal per informar al soberà...
Comte d'Orlof: Acabèu.
Comendatore Morelli: ...de que absolutament no hi hà pel Príncep cap
esperança. Que pot viure més ò menys; però que de totes maneres el
desenllàs no serà gayre lluny.
Comte d'Orlof: Però vós...
Comendatore Morelli: A mi no m'han volgut en cap consulta, perque soch
extranger, com si la sabiduría fos patrimoni exclusiu d'aquest
poble.
Comte d'Orlof: La noticia dèu ser terrible pel Rey, perque, preocupat
com viu ab la guerra, fa molts dies que ni una mirada tenía pel seu
fill.
Comendatore Morelli: En aquest món no tot poden ser alegríes. Les
noticies que li venen de la guerra totes li són satisfactories. Ahir
fins axordaven les campanes de totes les iglesies celebrant el triomf
de Salvatiara, en que l'altre fill se va cubrir de gloria.
Comte d'Orlof: L'un se li mor, y l'altre's fa immortal. Quins
contrasts hi hà a la vida!
Comendatore Morelli: Jo, per axò, fa dies qu'he enviat a Gladys cartes
apremiants, corprenedores, perque faci la caritat de venir.
Comte d'Orlof: Y hont es la Gladys?
Comendatore Morelli: No ho sé del cert. He enviat un amich de tota
confiança perque la cerqui. Vós no estèu enterat vivint en vostre
castell. En Nataniel, ab tot y que s'allunyà de vós ab permissió del
Príncep, fent via cap a la Capital, no hi pogué entrar, perque'l Rey
no ho va permetre. Y no se sab ben clar lo que va passar. Se va veure
a Nataniel avençar sempre fins a tocar els soldats, que li van tornar
a tancar el pas. Aquestos se tiraren contra tota aquella gentada,
dispersantla. Hi va haver molta gent atropellada, ferida. Y en mig
del esvalot...
Comte d'Orlof: Va desaparèxer Nataniel. Ja ho sé.
Comendatore Morelli: Donchs, no se n'ha tornat a saber rès més
encara.
Comte d'Orlof: Sí. Y que Gladys ha anat a cercar aquest home a les
terres de Montanya, d'hont havía sortit.
Comendatore Morelli: Ella diu que ha tingut la inspiració de qu'està
amagat, y que'l trobarà.
Comte d'Orlof: Y no l'ha trobat enlloch.
Comendatore Morelli: Sembla que nó: mes jo crech que aquest viatge
farà que aquesta dòna acabi per perdre'l seny, que, creyèume, no'n té
gayre, perque tothom sembla que li parla dels miracles de Nataniel, y
per tot li diuen que l'han vist aparèxer com un sér sobrenatural. Y
com ella escampa diners per tot, que may els acabarà, jo'm penso que
hi hà entre tanta gent de bona fè molta que la esplota.