Baró de Grigní: No va per nosaltres, Príncep. (_El Príncep, mirant a
Grigní ab despreci, va a reptarlo._)
Comte d'Orlof, _fentse càrrech de lo que passa_: Y a més, Gladys,
no'ls podèm veure encara, perque venen pel fons d'un torrent, y no'ls
descubrirèm fins que ja siguen aquí.
Gladys: Jo pel camí m'he adormit una estona, y m'ha semblat que l'auto
rodolava a salts sobre'ls caps d'una immensa gentada; qu'era tot nit
encara; però que al lluny una claror s'obría...
Baró de Grigní: Devía ser el sol.
Comte d'Orlof, _somrihent_: Y a Nataniel no l'heu vist?
Gladys: No sé. Mes, en aquella claror hi havía com un rostre d'una
immensa tristesa.
Baró de Grigní, _burleta_: Ell! Ell!
Príncep Demetri: Y còm era? Còm?
Gladys: No ho sé. Jove, hermós a tot serho; mes, ab hermosura d'home.
Baró de Grigní: Quín quadro per un pintor, Gladys! Una gentada
semblant un gran mar... (_Gladys dexa caure la forquilla._) Y un auto
semblant a una nau ben grossa. Y al lluny... (_Grigní calla imposat
per la cara de Gladys, que s'ha transformat. Tots se fixen en
ella._)
Príncep Demetri: Prou, senyor de Grigní. (_Ab veu concentrada._) Prou,
he dit!
Baró de Grigní, _mig rihent_: Per què?
Comte d'Orlof: Aqueix quadro sería un disbarat. ¿No es axís, madama
Gringoire?
Madama Gringoire: No sé: no més m'he embarcat dues vegades en ma vida.
Y ay, quins treballs!
Comte d'Orlof: Vau anar lluny?
Madama Gringoire: La primera vegada Sena amunt, a París. Y la segona,
Sena avall. (_Riuen._)
Comte d'Orlof, _a Gladys_: Una pregunta si m'ho permetèu, Gladys. Què
ho fa que a vós, que us es tot tan indiferent, vos haja vingut el
desig de conèxer aquest home?
Gladys: Ho fa... (_S'atura, y després de rumiar, diu:_) No ho sé.
Baró de Grigní: Donchs, jo una altra pregunta.
Príncep Demetri, _provocatiu, dret_: Què es?
Comendatore Morelli, _perque tingui prudencia_: Grigní!
Baró de Grigní: Si no heu estat may enamorada.
Gladys: Sí. (_Arlet conté al Príncep, que s'anava a tirar damunt de
Grigní._) Y què més?
Baró de Grigní: Si no heu plorat ni rigut may.