Baró de Grigní: Perdonèu, Príncep. Si ho dich en honor d'ella!
Príncep Demetri: Es que ni per mal ni per bé consento que's parli ab
ironía d'aquesta dòna. (_Saluda encara irònich Grigní._) Sols per
respectarla! Per reverenciarla! (_Mirant provocatiu a Grigní.
L'arribada d'Orlof trenca aquexa situació._)
### Escena VIII
_Príncep Demetri, Comendatore Morelli, Baró de Grigní, Vescomte
d'Arlet y Comte d'Orlof._ (_Potser fins aquí no entri Carlot y'ls
criats a parar la taula._)
Comte d'Orlof: Jo voldría, senyor Príncep, fervos agradables aquests
llochs...
Príncep Demetri: Ja sabèu quin es nostre únich objecte.
Comte d'Orlof: Y per satisferlo millor he disposat que's mengi aquí
mateix.
Príncep Demetri: Sí, sí; y ben aviat. Perque un viatge tan ràpit
desperta la gana. Veritat, senyors?
Baró de Grigní: Veritat. A mi sí... Per complaure a Vostra Altesa. Sí.
(_El Príncep fa que no l'ha sentit._)
Vescomte d'Arlet _a Grigní_: Decididament, senyor banquer, no li sou
simpàtich al Príncep.
Baró de Grigní, _a Arlet_: Me dèu molts diners el Príncep.
Comte d'Orlof: Y ara que sou al Regne, Príncep, no pensèu arribarvos a
la Cort de vostre pare?
Príncep Demetri, _sèch_: Nó. (_Orlof anava a seguir y s'atura._) Però,
diguèu. Parlèu ab tota llibertat, comte. Què anaveu a dir?
Comte d'Orlof: Qu'a la Cort se murmura de la vostra estada a París.
Sobretot... (_No seguint._)
Príncep Demetri: Sobretot el meu germà. No es axís? Ja ho sé tot,
comte. Mon germà té sentiments bèlichs, que jo no compartexo. Y li
sab greu quan ell se prepara per comandar un exèrcit, no siga jo
qui's disposi per comandar l'altre. Y jo no'm puch moure de França...
perque a França respiro, y lluny d'ella'm moriría. Que jo soch un
desgraciat y no vull dexar de serho. Què n'haig de fer jo de
l'ambició de mon pare y de mon germà per engrandir el Regne, si jo
tinch altra ambició que'm governa a mí, y tot jo, y que vós ja la
comprenèu?
Comte d'Orlof: Jo no dech...
Príncep Demetri: Sí, Orlof, sí: tot es per mi aquexa dòna, que haig de
veure sempre al meu davant, encara que siga de marbre per mí y'm
tracti com a una joguina seva. Y mirèu com sóch, que ara que no es
aquí ja patexo, fins a semblarme que la meva vida s'acaba.
### Escena IX
_Els anteriors y Gladys y Madama Gringoire, que vénen de la dreta._
Príncep Demetri: Ah! La Gladys!
Gladys: Senyor Comte d'Orlof: Madama Gringoire diu que té fam.
Madama Gringoire: Si jo no he dit rès!
Comte d'Orlof: Donchs, a taula, senyora.
Príncep Demetri: Gladys!...
Gladys: A taula! A taula, senyors! (_Ananthi ab Orlof._) Y de Nataniel
que se sab?
Comte d'Orlof: Va venint.
Gladys, _senyalant la seva esquerra al Príncep_: Príncep...
(_A Orlof._) Orlof: vós aquí. (_A la seva dreta._)
Comte d'Orlof, _a Gladys_: Perdonèu. Príncep... (_Senyalantli la dreta
de ella._)
Príncep Demetri: Ella mana. Ella mana. (_Los altres se coloquen com se
vulga. Madama Gringoire al front._)
Gladys, _escoltant_: Callèu! (_S'ha tornat a alçar y mira al lluny
escoltant._) Príncep: no veyèu al lluny com una ratlla negra que va
venint...?
Príncep Demetri: Sí que la veig.
Gladys: A mitja montanya; com una serp.
Príncep Demetri: Sí, sí.
Gladys: Però, si no mirèu hont dich! Vós me dèu rahó sempre. Vós,
Comendatore.