Joan: Si'l volguessin creure a n'ell, s'acabarien totes les malicies y
totes les guerres, que no n'hi hauría cap més al món.
Joseph: Y fa uns miracles qu'escruxexen.
Joan: Sí, que per hont ell passa'ls malalts se curen y'ls que no's
curen es perque no s'han de curar, qu'encara hi guanyen, y van al cel
de dret.
Comte d'Orlof: Que ho diu ell que'ls cura?
Joseph: Els cura.
Pepa: Vès si no'ls cura!
Baró d'Arding: No ho diu may axò, ni vol que se'n parli.
Pepa: A la meva mare la va fer caminar, qu'estava tulida.
Comte d'Orlof: Còm ho va fer?
Pepa: Se la va mirar, y li va dir: Pobra dòna! (_Enternintse_) Y ella
va arrencar en plor, y's posà a caminar, qu'encara camina.
Joana: Axò es tanta veritat, que totes les noyes s'hi casarien.
Pepa: No diguis axò. Vès quí gosaría!
Joana: Totes. Totes. Ens hi... Ay, ay!
Comte d'Orlof: Aném; prou. Podèu cullir totes les flors.
Joseph: Ay, gracies.
Joan: Gracies.
Joana: Y si'l Rey no'l vol escoltar, pobre d'ell!
Pepa: Sí; farà un miracle.
Joana: O potser un grapat, que no li ve d'aquí. (_Han sortit tots
quatre._)
Baró d'Arding: Ja ho has sentit.
Comte d'Orlof: Sabs que s'ha tornat boja aquesta Terra?
Baró d'Arding: Potser sabia.