Cisco: (cantant) "Els carreters se queixen,
lara, la, la,
perquè la palla és llarga..."
Vicens: (tombant-se, un xic enfadat) Cisco!
Cisco: Què mana?
Vicens: Què cantaves?
Cisco: Una cançó que ahir vaig empescar-me.
Vicens: Que no te la torni a sentir més! Tu, temps ha que't burles de
la processó, i mira que si'm fas pujar la mosca al nas...
Cisco: Ai, ai! Per què ho dieu?
Vicens: Re, re. Ja ho tens entès. Ah! Ja no me'n recordava. No has
trobat pas aquell estrijol?
Cisco: No s'ha vist més.
Vicens: Doncs, vigila. A veure si pesquem aquest llarc de dits. És que
és molt! No passa semmana que no'ns robin una cosa o altra. Ahir
l'estrijol; l'altre dia, una ventrera dels nostres matxos... Potser no
s'acabaria mai!
Cisco: No atino pas en qui pot ser.
Vicens: Jo posaria les mans al foc, sense por de cremar-me, que és...
Cisco: Qui, Vicens?
Vicens: Ja ho sabras. Apa: dóna palla al bestiar.
Cisco: Som-hi. (Agafa una braçada de palla i es dirigeix a l'estable.
Mentrestant, en Vicens examina'ls guarniments que hi han penjats a les
estaques. Apareix el Gravat per l'esquerra del fons.)
### Escena II
(En Vicens i el Gravat. Aviat en Cisco)
Gravat: Hola, Vicens.
Vicens: Què busques, Gravat?
Gravat: Ont és aquell xicot?
Vicens: Dóna palla al bestiar.
(Apareix en Cisco.)
Cisco: Hola, minyó! Què hi ha de nou?
Gravat: Anar fent, per ara.
Cisco: Ditxós de tu!
Gravat: Sí, jo rai, que fermo'ls goços am llangonices!
Cisco: Qui pogués plorar amb els teus ulls!