1900
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat
de la Llengua Catalana.`
Personatges:
- Candia 45 anys
- Blasi 60 anys
- Vicens 60 anys
- Cisco 23 anys
- Salau 30
- Gravat 35
- Joan 30
L'acció, en un hostal de Montcada. Epoca actual. Esquerra i dreta, les
de l'actor.
Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona, en el
"Teatre Principal", la nit del 18 d'Octubre de 1899, baix el següent
repartiment:
- Candia, Da. Antonia Joaní;
- Blasi, D. Joaquim Vinyas;
- Vicens, D. Jaume Borràs;
- Cisco, D. Manel Cosmo;
- Salau, D. Vicens Barceló;
- Gravat, D. Ferràn Vázquez;
- Joan, D. Salvador Carrera.
Director artistic: l'autor.
Anteriorment, com a prova d'estudi, *Lladres* va representar-se a
Sitges, en el teatre de "El Retiro", la nit del 25 d'Agost de 1899,
amb el següent repartiment:
- Candia, Da. Dolors Mas;
- Blasi, D. Joaquim Vinyas;
- Vicens, D. Miquel Sirvent;
- Cisco, D. Victor Baldirà;
- Salau, D. Agustí Gambús;
- Gravat, D. Joan Quintana;
- Joan, D. Salvador Canta.
Director artistic: l'autor.
## Acte unic
L'escena representa l'interior d'una pallissa d'un hostal, de tons
grisencs i amb el sostre farcit de trenyines. La paret de la dreta
obstrueix la meitat d'una arcada de pedra que arrenca del mig del fons,
veient-se'l pati tot embarraçat am feixos de canyes seques, galgues, un
paller i uns quants arbres sense fullatge. A l'esquerra, a l'alçada de
tres metres, hi ha un finestral am la porta estabellada i una estora
vella pera privar que passi l'aire. Arran del mateix, sostingut per dos
pilans de maons, hi ha un sostre de fusta am barana de troncs de pi, am
molta palla estivada. A primer terme, de part a part de l'escena, hi ha
una altra arcada de pedra. A l'esquerra, una obertura que dóna al
deposit del gra. A la dreta, una porta que comunica a l'estable. A les
parets, moltes estaques, de les que pengen els guarniments del bestiar.
En una estaca de la dreta del primer terme, un fanal, encès. Enganxats a
la porta de l'estable hi ha uns "Goigs a Sant Antoni de Padua"; i a
tot volt de l'escena, algunes forques, escombres de bruc, sacs plens de
garrofes, dugues rodes de carro, etc.. A sota la pallissa hi ha un bon
tou de palla i un banc o troç de boscall arrambat a la paret.
Es negra nit, en plena tardor.
### Escena I
(En Cisco, sol. Aviat en Vicens.)
Cisco: (Enfilat als darrers travessers d'una escala de mà que hi ha
arrambada a la pallissa, tot cantant mandrosament i am tonada popular,
heu palla amb una forca.) "Els carreters se queixen,
lara, la, la,
perquè la palla és llarga,
tant llarga i tant prima,
lara, la, la,
que tal com li dono
la deixa'l bestiâ.
lara, la, la,
titó, titaina,
lara, la, la.
lara, la, la,
titó, titaina,
la deixa'l bestiâ."
(Compareix en Vicens per l'esquerra del fons.)
Vicens: Ep! Noi! Cisco! Ont ets?
Cisco: A la pell.
Vicens: Què fas aquí dalt?
Cisco: Que no ho veieu? Hec palla pera'l bestiar.