Pasen després cap als tracis de sobre Bizanci, en el país anomenat
Delta. Aquest ja no era senyoria de Mesades, sinó de Teres, antic
rei dels odrises. Heraclides era allí amb els diners de la venda del
botí. Seutes fa dur tres cobles de mules, perquè no n'hi havia més,
alguns altres de bous; envia a cridar Xenofont i l'invita a pendre
per ell el que vulgui i a distribuir la resta entre els generals i
capitans. Xenofont respon:
-Jo m'acontento de tenir la meva part una altra vegada; ofereix-los
a aquests generals i capitans que t'han acompanyat amb mi.
Dels cobles de mules, ne pren un Timasió de Dardània, un Cleanor
d'Orcomen i un Frinisc Aqueu: els de bous són repartits entre els
capitans. De la soldada, baldament havia transcorregut ja un mes,
Seutes no en paga més que vint dies. Heraclides sosté que no ha
pogut treure més de la venda. Xenofont, irritat, li diu, amb un
jurament:
-Em fas l'efecte, Heraclides, que no basqueges pas com cal per
Seutes; perquè si basquegessis per ell, hauries tornat amb la paga
sencera, o prenent a manlleu, si d'altra manera no podies, o
venent-te els teus propis vesits.
Heraclides s'hi va picar; i tement perdre la bona amistat de Seutes,
a partir d'aquell dia es posa a calumniar Xenofont tant com pot vora
Seutes. Els soldats, per altra banda, retreuen a Xenofont de no
tenir la paga; i Seutes s'enutja amb ell perquè li reclama amb
fermesa la paga dels soldats. Fins aleshores sempre li havia repetit
que, quan arribessin al mar, li donaria Bisante, Ganos i Neon
Tichos; però a partir d'aquest moment no li torna a esmentar res
d'això; perquè Heraclides, per fer-li mal, havia dit que no era
segur de confiar fortaleses a un home que tenia un exèrcit.
En conseqüència, Xenofont comença a rumiar què havia de fer, d'això
de continuar l'expedició país amunt; però Heraclides presenta els
altres generals a Seutes, i els invita a assegurar que ells
conduiran l'exèrcit tan bé com Xenofont; els promet que dintre pocs
dies rebran la paga de dos mesos sencers, i els exhorta a marxar
endavant.
Timasió respon:
-El que és jo no, ni que fos una paga de cinc mesos no marxaria
sense Xenofont.
Frinisc i Cleandre convenen amb Timasió.
Seutes llavors fa retret a Heraclides de no haver fet venir
Xenofont: en vista d'això, el criden tot sol. Xenofont, adonant-se
de la trapelleria d'Heraclides, que volia posar-lo malament amb els
altres generals, es presenta acompanyat de tots els generals i
capitans. Seutes els convenç a tots: emprenen l'expedició, i tenint
a la dreta el Pontus, travessen el país dels tracis anomenats
menjadors de mill, i arriben al Salmidès. Molts de bastiments que
entren al Pontus s'hi embarranquen i són llençats a la costa: perquè
tot el mar és ple de bancs de sorra i de seques. Els tracis que
habiten aquells paratges, els han afitat amb columnes, i cadascú
rapinya el que naufraga en el seu tros. Diuen que abans de posar
aquestes fites, molts d'aquests rapissers es mataven entre ells.
Allí per tant s'hi troben molts llits, moltes arques, molts llibres,
i altres coses que els patrons duen en caixes de fusta.
Sotmès aquest país, tornen enrera. Seutes tenia ja un exèrcit més
nombrós que el dels grecs: perquè havien baixat molts més odrises
que mai, i els que anava reduint es posaven també al seu servei.
S'acampen en un pla, més amunt de Selíbria, a una trentena d'estadis
del mar.
De paga no se'n veien cap. Els soldats estaven furiosos contra
Xenofont, i Seutes ja no el tractava amb la privadesa d'abans. Cada
vegada que Xenofont venia per tenir una assentada amb ell, li
sortien qui sap les ocupacions.