Per travessar aquest país, en part amic, en part enemic, els grecs
hi esmercen vuit jornades, i arriben al país dels càlibs. Aquests
són pocs, i sotmesos als mossinecs. La major part viuen de
l'extracció del ferro.
D'allà, arriben als Tibarens. El país dels tibarens és molt més pla,
i llurs places, vora la mar, menys fortes. Els generals desitjaven
assaltar-les i que l'exèrcit ne tragués profit: així no acceptaren
les penyores d'hostatgia que havien vingut de part dels tibarens;
sinó que els donen orde d'esperar fins a tant que hagin tingut
consell, i sacrifiquen. Però després d'haver immolat moltes
víctimes, a la fi els endevinaires manifesten tots l'opinió que els
déus no aproven de cap manera la guerra. Llavors accepten els
presents d'hospitalitat; i marxant dos dies com per país amic,
arriben a Cotiora, ciutat grega, colònia dels Sinopesos, en
territori de tibarens.
Fins allí, l'exèrcit havia anat a peu. La llargària del camí de
baixada, des de la batalla prop de Babilònia fins a Cotiora, havia
estat de cent vint-i-dues etapes, sis-centes-vint parasangues o
divuit mil sis-cents estadis: i la duració del temps, vuit mesos.
A Cotiora romanen quaranta-cinc dies. De primer sacrifiquen als
déus; cada nació grega fa les seves processons i celebra jocs
gímnics. Van a pendre queviures sigui a Paflagònia, sigui a les
places dels cotiorites: vist que no volien subministrar mercat, ni
acollir els malalts dintre llurs murs.
En això vénen embaixadors de Sinope, tement per la ciutat dels
cotiorites (que depenia d'ells i els pagava tribut) i pel propi
territori, el que sentien a dir que era pillat. Vénen, doncs, al
campament i diuen per boca d'Hecatònim, tingut per destre en el bell
parlar:
-Ens envia, oh soldats, la ciutat de Sinope, per felicitar-vos que,
grecs com sóu, hàgiu vençut els bàrbars i també per alegrar-nos amb
vosaltres que a través de tants de perills, com hem sentit a dir,
feu cap bons i sans en aquesta terra. Creiem just que, essent
nosaltres grecs, de vosaltres que sóu també grecs hàgim de rebre'n
algun bé, i no cap dany: ja que mai no ens hem portat malament amb
vosaltres. Ara, aquests cotiorites, són una colònia nostra, i
nosaltres els hem donat aquest país despullant-ne els bàrbars: per
la qual cosa ens paguen tribut fix, igual que els cerasuntesos i
trapezuntins. De manera que, si els feu algun dany, la ciutat de
Sinope creurà patir-lo. Avui hem sentit, que heu entrat a mà armada
en aquesta ciutat, allotjant-vos alguns de vosaltres per les cases,
i que del territori preneu a la força, sense consentiment, tot allò
qus us manca. Això, doncs, no ho trobem just. I si ho feu, ens
veurem obligats a recórrer a Corilas (1) i als paflagonis o a
quisvulla que podrem fer-nos amic.
A aquests mots, Xenofont s'aixeca i parla en nom dels soldats:
-Nosaltres, oh sinopesos, hem fet cap aquí, contents d'haver pogut
salvar la pell i les armes: perquè replegar botí per endur-nos i
combatre al mareix temps l'enemic, no era possible. Però ara, que
hem arribat a ciutats gregues, a Trapezunt, on ens han fornit
mercat, ens hem proveït de queviures comprant-los: i els ciutadans
havent honorat l'exèrcit i havent-li ofert presents d'hostatgia,
nosaltres els hem pagat amb els mateixos honors; a més a més, si
alguns dels bàrbars eren amics d'ells, ens n'havem abstingut: i en
canvi, als enemics d'ells, contra els quals ells mateixos ens han
conduït, els hem fet tant de mal com hem pogut. Pregunteu-ho a ells,
quina mena de gent han ensopegat en nosaltres: perquè n'hi ha aquí
de presents que la ciutat, per amistat, ha enviat amb nosaltres com
a guies. Però on arribem i no tenim mercat, que sigui en terra
bàrbara o grega, no per esperit d'injúria, sinó per necessitat,
prenem els queviures. Els carducs, els tàocs i els caldeus, encara
que no siguin sotmesos del Rei i siguin molt temibles, ens els hem
fet enemics, per la necessitat de pendre els queviures, ja que no
ens fornien mercat. En canvi els macrons, tot i que són bàrbars, com
que ens suministraven el mercat que podien, els hem considerats com
amics, i no els hem pres res per força. Així doncs, si hem
arrabassat alguna cosa a aquests cotiorites, que dieu que són
vostres, ells se'n tenen la culpa: perquè no se'ns han presentat com
amics: ens han tancat les portes, sense acollir-nos dins ni
enviar-nos mercat fora; després s'han excusat, dient que llur
harmosta en tenia la culpa. Ara, d'això que dius que hem entrat per
força a allotjar-nos, nosaltres hem demanat que acollissin els
malalts sota cobert; i com que no obrien les portes, hem entrat per
on la mateixa plaça ens acollia, sense fer cap altra violència; així
els malalts s'allotgen en llurs habitacions, però a les pròpies
despeses; i les portes les custodiem a fi que els nostres malalts no
depenguin del vostre harmosta, sinó de nosaltres, per
transportar-los quan voldrem. Els altres, com veieu, ens allotgem al
ras, i en bon ordre, preparats a tornar bé a qui ens farà bé, i a
defensar-nos de qui ens farà mal. Ara, d'això què ens amenaçaves,
que si us sembla us aliareu amb Corilas i els paflagonis contra
nosaltres, doncs bé, nosaltres, si és necessari, farem la guerra
contra tots. Contra de més nombrosos que vosaltres ja hem combatut:
i quan ens sembli, encara ens farem amic aquell paflagoni. Perquè
hem sentit a dir que té desig de la vostra ciutat i de les places
marítimes. Ajudant-lo, doncs, en allò que desitja, provarem de
fer-nos-en amics.
Després d'aquest discurs es veu clarament que els companys
d'embaixada d'Hecatònim li tenen quimera pel que havia dit. Un
d'ells, avençant, protesta que no havien vingut a declarar la
guerra, sinó a demostrar que són amics.
-Si veniu a la ciutat dels sinopesos, us hi rebrem amb penyores
d'hospitalitat. Des d'ara, donarem orde a la gent d'aquí, de
donar-vos el que puguin; perquè veiem que és veritat tot això que
dieu.
Després d'això, els cotiorites envien presents d'hospitalitat; els
generals grecs acullen com a hostes els embaixadors sinopesos, i
enraonen molt els uns amb els altres amicalment, informant-se entre
altres coses del camí a fer, i de tot allò que als uns i als altres
podia convenir.
(1) El sàtrapa de Paflagònia.