Com que ni Quirísof torna, ni hi ha prou vaixells, ni més queviures
per rapinyar, s'és del parer que cal partir. Hom embarca els
malalts, els qui havien passat la quarantena, infants i dones, i
tots els equipatges innecessaris i hom encarrega a Filesi i a
Sofènet, els dos generals més vells, d'embarcar-se amb ells i
tenir-ne cura. Els altres es posen en marxa: el camí havia estat
adobat. Al tercer dia de marxa arriben a Cerasunt, ciutat grega vora
el mar, colònia dels sinopesos, en la terra de Còlquida.
Hi sojornen deu dies: es passa revista amb les armes, i recompte. Hi
ha vuit-mil-siscents homes. Aquests s'havien salvat d'entre prop de
deu mil. Els altres havien estat destruïts pels enemics, per la neu
i alguns per malalties.
Allí es fan parts dels diners trets dels captius. Se'n reserva per
Apol·ló i per a Àrtemis Efèsia un delme que els generals es
divideixen una part cadascú a fi de guardar-la per als déus: Neó
d'Àsina pren la part de Quirísof.
Xenofont, havent fet fer l'ofrena d'Apol·ló, la consagrà en el
tresor dels Atenesos a Delfos, i hi escriví el seu nom i el de
Pròxen, que havia mort amb Clearc: perquè era seu hoste. La part
d'Àrtemis Efèsia, quan partí d'Àsia amb Agesilau camí de Beòcia, la
deixà a Megabizes, ministre del Temple d'Àrtemis, convençut que
anava a corre perills amb Agesilau; i li encomanà, que si es
salvava, la hi tornés: i si hi pereixia, que la consagrés a Àrtemis
fent-ne el que cregués més agradable a la dea.
Quan durant el seu desterro Xenofont habitava ja Scil·lunt, bastida
pels lacedemonis vora Olimpia, Megabizes ve a Olimpia a veure els
jocs i li restitueix el dipòsit. Xenofont l'accepta i compra per a
la dea un terreny, segons la indicació mateixa del déu. S'esqueia a
travessar aquest terreny el riu Selinus. A Efes, vora el temple
d'Àrtemis, hi passa també un riu Selinus. En tots dos s'hi troben
peixos i petxines. A la finca de Scil·lunt, hi ha també terrenys de
caça i salvatgina de tota mena.
Del diner sagrat, Xenofont n'ha construït també una ara i un temple,
i d'ençà d'aleshores sempre ha ofert a la dea un sacrifici amb el
delme dels fruits de la seva terra. Tots els habitants de la vila i
del veïnat, homes i dones, prenen part a la festa. La dea forneix
als convidats farina d'ordi, pa, vi, llaminadures i una porció de
les víctimes dels pasturatges sagrats i de la caça. En efecte, en
ocasió d'aquesta festa els fills de Xenofont i els de la vila i
tothom que volgués, feien una cacera. Caçaven, ja fos en el terreny
mateix del santuari, ja en el de Fòloe, senglars, cabirols i
cèrvols. Aquest lloc és en el camí que va de Lacedemònia a Olímpia,
a vint estadis si fa no fa del temple d'Olímpia consagrat a Zeus.
Dins l'enclòs sagrat hi ha boscos i muntanyes plenes d'arbres, bones
per criar-hi porcs, cabres, bous i cavalls, de manera que les
atzembles dels que vénen a la festa hi van ben regalades. Entorn del
temple mateix hi ha plantat un jardí d'arbres fruiters, tot el que
hi ha de mengívol en cada estació. El temple s'assembla, en petit,
al gran d'Efes: i l'estàtua diria's que és, en xiprer, la d'Efes que
és d'or. Vora el temple hi ha una columna amb aquesta inscripció:
AQUEST LLOC ÉS CONSAGRAT A
ÀRTEMIS. QUI L'OCUPI I EN FRUEIXI
OFEREIXI UN DELME CADA ANY.
DEL RESTANT CONSERVI'N EL TEMPLE.
SI HOM NO HO FA LA DEA SE'N CUIDARÀ