En haver passat tots, formen cap al migdia, i avancen a través de
l'Armènia, país tot de plana amb lleus ondulacions: i fan no menys
de cinc parasangues; perquè no hi havia pobles vora el riu, a causa
de les guerres amb els carducs. El poble on arriben era gran: hi
havia un palau per al sàtrapa i la major part de les cases tenien
torres: els queviures abundaven.
D'allí en dues etapes avencen deu parasangues fins a deixar enrera
les fonts del Tigris. En tres etapes avencen quinze parasangues i
arriben al Telèboas. Era un riu bell, però no pas gran. Hi ha entorn
molts de caserius. Aquest lloc és apel·lat l'Armènia de cap a
ponent. El governador era Tiribazos, amic del Rei. Quan ell era
present, ningú més ajudava el Rei a pujar a cavall. Seguit d'uns
quants cavallers, ve al galop i envia un intèrpret a dir que voldria
conferenciar amb els caps. Els generals acorden d'escoltar-lo: i
avençant a l'abast de la veu, pregunten què desitja. Ell diu que
concertaria de bon grat una treva amb els grecs, que ni ell els
faria cap tort, ni ells cremarien les cases, prenent tants de
queviures com necessitessin. Els generals accepten i conclouen la
treva.
D'allí fan tres jornades plana a través, quinze parasangues.
Tiribazos els costeja amb les seves forces, a una distància de deu
estadis. Arriben a uns palaus, voltats de tot de pobles curulls de
queviures. Estant acampats, fa, durant la nit, una gran nevada. Al
matí, hom decideix d'acantonar les divisions i els generals per les
viles perquè no es veia un enemic, i tot semblava ser segur a causa
de la quantitat de neu. Allí hom troba provisions excel·lents,
bestiar, blat, vins rancis benolents, prunes, llegums de tota mena.
Amb tot, alguns homes dispersats del campament, diuen que han
atalaiat un exèrcit, i que del nit apareixien tot de fogueres. Els
generals creuen, doncs, que no és segur d'allotjar-se escampats, i
que és necessari de replegar novament l'exèrcit. Llavors torna a
reunir-se: més, perquè el temps semblava asserenar-se. Però aquella
nit mateixa cau una neu tan espessa, que cobreix les armes i els
homes ajaguts, i entumeix les atzembles. Feia molta peresa
d'aixecar-se, perquè la neu que queia damunt dels dorments els
comunicava una escalfor mentre no es fonia. Amb tot Xenofont havent
tingut la valentia d'axecar-se nu i d'asclar llenya, tot seguit se
n'aixeca un altre, li'n pren i es posa també a asclar-ne. Des
d'aquest moment els altres també s'aixequen, encenen foc i es fan
fregues. Perquè troben allí tot de matèries grasses, de les quals se
serveixen a tall d'oli d'oliva, tal com sagí, oli de sèsam,
d'ametlles amargues i de terebint. S'hi troben també esències dels
mateixos vegetals.
S'acorda tot seguit d'allotjar l'exèrcit pels pobles, perquè estigui
a cobert. Els soldats, amb força crits i alegria tornen als abrics i
als queviures. Solament tots aquells que en partir-ne l'altre
vegada, havien cremat les cases, ara en pagaven la pena, havent
d'atendar-se malament al ras. Durant la nit hom envia Demòcrates de
Temnos, amb uns quants homes, cap a les muntanyes, on els soldats
que s'havien dispersat deien d'haver vist focs. Aquest home passava
per haver informat amb veritat ja altres vegades, donant el que era
pel que era, i el que no era pel que no era. Havent-hi anat, diu que
no ha vist cap foc, però torna duent presoner un home que portava un
arc persa i un buirac i una sagaris (1) com la de les amazones. Li
pregunten de quin país és i diu que és persa, i que s'ha allunyat de
l'exèrcit de Tiribazos per cercar queviures. Li pregunten la força
d'aquest exèrcit i per quin fi s'és apleglat. Respon que Tiribazos
duu les seves pròpies tropes i mercenaris, càlibs i tàocs. Afegeix
que es prepara per llançar-se damunt els grecs al passatge de la
muntanya, en els freus, on el camí és únic.
En sentir aquest report, els generals són del parer de reunir
l'exèrcit. Tot d'una deixen una guàrdia comandada per Sofènet
d'Estimfal, i marxen, prenent per guia el presoner. Quan han passat
el cim de les muntanyes, els peltastes, que anaven davant, a penes
han reparat el campament de Tiribazos, sense esperar els hoplites hi
corren a grans crits. Els bàrbars en sentir l'aldarull no sostenen,
i fugen. Hom mata, amb tot, uns quants bàrbars: hom pren una vintena
de cavalls, així com la tenda de Tiribazos, i, dins la tenda, llits
amb peus d'argent, i vasos per beure i gent que es deien paneters i
copers. Els generals dels hoplites, en assabentar-se del fet, són
del parer de tornar com més de pressa al camp, de por que la guàrdia
deixada no sofreixi alguna escomesa. Fan tot d'una sonar la
trompeta, es repleguen, i arriben aquell mateix dia al camp.
(1) Destral de dos tallants.