El que més amunt he escrit, que el Rei es va esbalaïr de
l'aproximació de l'exèrcit, llavors va ser evident. Perquè ell que
la vigília enviava l'ordre de rendir les armes, ara a la sortida del
sol envia uns heralds a proposar treves. Aquests, arribats a les
avantguardes, demanen els caps.
Les sentinelles havent fet el report, Clearc, que en aquell moment
s'esqueia a inspeccionar les files, diu a les sentinelles d'invitar
els heralds a esperar-se fins que ell tingui lleure. Disposa llavors
les tropes de manera que ofeireixin a l'ull el bell aspecte d'una
falanx atapeïda de pertot, i que cap dels soldats sense armes no
estigui en evidència; després fa venir els missatgers, i ell mateix
els surt a l'encontre, amb els seus soldats més ben armats i més ben
plantats, i diu als altres generals de fer el mateix.
En ser davant dels missatgers, els pregunta què volen. Ells diuen
que vénen per una treva, amb missió d'anunciar als grecs les
intencions del Rei, i al Rei les intencions dels grecs.
Clearc respon:
-Anuncieu-li, doncs, que de primer cal combatre, perquè no tenim de
què dinar: i ¿qui gosarà parlar de treves als grecs si no els
procura dinar?
Havent sentit aquests mots els missatgers es retiren, i tornen tot
d'una, la qual cosa prova que el Rei era per allí prop, ell o algú
altre encarregat per ell de la negociació. Diuen que el Rei troba
raonable la petició i que tornen amb guies que, si la treva es
conclou, els conduiran en un indret on tindran queviures. Clearc
pregunta si la treva es fa per aquells que van i vénen per les
negociacions, o si també hi haurà treva per als altres. I ells:
-Per a tots- responen -fins que les vostres proposicions hauran
estat anunciades al Rei.
Després d'aquesta promesa, Clearc els fa allunyar i celebra un
consell: i s'opina de fer la treva tot d'una i d'anar en
tranquil·litat a l'indret on són els queviures i proveir-se'n.
-També és el meu parer; però no ho comunicaré tot seguit, sinó que
ho diferiré fins que els enviats temeran que no hagim refusat de fer
les treves; i fins jo crec bo- afegí -que els nostres soldats
tinguin la mateixa por.
Quan li sembla el moment oportú, anuncia que accedeix a la treva, i
tot d'una prega de ser conduït on són el queviures.
Ells el condueixen. Clearc es posa, doncs, en marxa després d'haver
conclòs la treva, amb l'exèrcit en ordre de batalla, i ell mateix a
l'avantguarda. Topen amb fossats i canals, tan plens d'aigua, que és
impossible de travessar-los sense ponts; però fan passeres amb
palmeres caigudes, i amb altres que les tallen.
Allí es va poder veure quin general era Clearc. Amb la mà esquerra
tenia la pica, amb la dreta un bastó: si algun soldat dels destinats
a aquesta feina li sembla que ronseja, li venta cop i en tria un de
capaç: ell mateix posa mans a l'obra, entrant dins el llot, talment
que hauria estat una vergonya per tots de no escarrassar-se amb ell.
Havia destinat a aquesta feina els que tenien fins a trenta anys:
però en veure's l'escarrassament de Clearc, s'hi posen també els més
vells. I Clearc s'escarrassava molt més, sospitant que els fossats,
no eren sempre tan plens d'aigua: perquè no era pas el temps que es
rega el camp; però presumia que, a fi de fer veure des d'aleshores
als grecs que hi hauria qui sap les dificultats per a la marxa, el
Rei havia deixat anar aquella aigua pel pla.
Bo i marxant, arriben als llogarrets on els guies havien indicat de
pendre els queviures: hi havia blat a balquena i vi de palmera i un
vinagre cuit que es treu també de les palmeres. Pel que fa als
dàtils mateixos, els que s'assemblen als que es venen a Grècia, els
deixaven pels esclaus; als senyors en servien de triats, que
enamoraven per la bellesa i la grandària: llur color no es
desassembla en res de l'ambre. En fan assecar també, que els
reserven com a llamins: i són deliciosos durant el beure, però fan
mal de cap. Allí també els soldats menjaren per primera vegada el
«cervell de palmera»: molts s'admiraven de la forma i del gust tot
particular que té: però feia també un mal de cap terrible. La
palmera, així que li han arrencat el cim de la tija, s'asseca
completament.
Allí hi sojornen tres dies. De part del Gran Rei, arriba Tissafernes
amb el germà de la dona del Rei, i tres perses més, i un gran
seguici d'esclaus. Els generals grecs els surten a l'encontre, i
Tissafernes els parla el primer així, per medi de l'intèrpret:
-Jo, oh grecs, habito un país veí de Grècia: veient-vos caiguts en
mals nombrosos i sense sortida, he considerat com una troballa, si
podia obtenir del Rei que em concedís de dur-vos salvats a Grècia.
Perquè penso que no em serà malagraït ni per la banda vostra ni per
la de tot Grècia. Sabent-ho, he fet la requesta al Rei, dient-li que
era just de concedir-me aquesta gràcia, havent estat jo el primer
d'anunciar-li que Cirus emprenia una expedició contra ell, i
d'acudir portant-li un socors juntament amb la nova; que l'únic de
tots els que han estat oposats als grecs, no he fugit, sinó que m'he
obert pas i m'he ajuntat amb el Rei en el vostre campament, on el
Rei havia fet cap després d'haver occit Cirus, i he empaitat els
bàrbars a sou de Cirus amb les tropes que veus ara presents amb mi,
i que li són les més fidels. Ell m'ha promès de deliberar sobre
aquestes coses: però m'ha encarregat de venir-vos a preguntar, per
què haveu pres les armes contra ell. I us aconsello de respondre amb
mesura a fi que em sigui de més bon fer, si és que puc fer alguna
cosa de bo per vosaltres vora del Rei.
A aquestes paraules, els grecs s'aparten, escateixen i responen, per
boca de Clearc:
-Nosaltres no ens hem pas reunit per fer la guerra el Rei, ni hem
marxat contra el Rei; sinó que Cirus ha trobat molts pretextos, com
tu bé saps, per agafar-vos a vosaltres desprevinguts i dur-nos a
nosaltres fins aquí. Amb tot, quan el veièrem en perill, ens
avergonyírem davant dels déus i dels homes, de trair-lo, nosaltres
que el temps abans ens havíem prestat a tot el bé que ens havia fet.
Després que Cirus és mort, ni disputem al Rei la sobirania, ni hi ha
de què hàgim de voler fer cap mal a les terres del Rei, ni tenim
intenció d'occir-lo; i ens en tornaríem al nostre país, si ningú ens
inquietés: ara, que a qui ens faci tort provarem, amb l'ajuda dels
déus, de rebutjar-lo; però si hom és generós amb nosaltres, farem
tot el que sigui del nostre poder per no ésser vençuts en
generositat.
Així parlà Clearc. Després d'haver-lo sentit, Tissafernes diu:
-Jo transmetré aquestes paraules al Rei, i a vosaltres tot seguit
les seves intencions; i fins que jo tornaré, que subsisteixi la
treva: nosaltres us proporcionarem un mercat.
L'endemà, no vingué: de manera que els grecs ja s'hi encaparraven.
Al tercer dia vingué, dient que venia havent obtingut del Rei permís
per salvar els grecs, malgrat que molts s'hi oposaven del tot,
pretenent que no era digne del Rei de deixar anar una gent que havia
fet armes contra ell. I acabà dient:
-Ara podeu rebre de nosaltres la fermança que us procurarem un país
amic, i que us tornarem sense paranys cap a Grècia, fornint-vos
mercat; i allà on no hi hagi manera de comprar, us deixarem pendre
del país els queviures. Però vosaltres, per la vostra banda, cal que
ens jureu, de passar de debò com per país amic, sense fer dany,
prenent menjar i beure només quan no us fornirem mercat: i quan us
fornirem mercat, comprant els queviures.
Aquestes condicions semblaren bé; juren, i Tissafernes i el germà de
la dona del Rei donen la dreta als generals i als capitans dels
grecs, i la prenen dels grecs. Després d'això Tissafernes diu:
-Ara me'n torno amb el Rei: quan hauré acabat el que he de fer,
tornaré amb els meus bagatges per endur-vos-em cap a Grècia i tornar
jo mateix a la meva província.