Ja era cap a l'hora que la plaça és plena, i ja s'éra vora l'indret
on es feia compte de desenganxar, quan de sobte Patègias, senyor
persa, un dels fidels de Cirus, apareix corrent a galop desfet, amb
el cavall tot suat, i crida tot d'una a tothom que ensopega en
llengua bàrbara i en grec, que el rei avença amb un exèrcit nombrós,
aparellat com per una batalla. Llavors hi hagué un gran batibull:
els grecs i tothom pensen de seguida que el rei els caurà damunt
sense estar formats. Cirus salta del carro, revesteix la cuirassa,
puja a cavall, agafa les javalines, i dóna ordre a tothom d'armar-se
i de col·locar-se cadascú en el seu rengle.
Es formen a correcuita: Clearc, a l'ala dreta, i recolzant en
l'Èufrates; Pròxenos el continua seguit dels altres generals, i Menó
i les seves tropes ocupa l'ala esquerra de l'exèrcit grec. De
l'exèrcit bàrbar, la cavalleria paflagònia, cap a un miler d'homes,
es col·loca vora Clearc a la dreta, amb el cos de peltastes grecs, i
a l'esquerra Arieu, lloctinent de Cirus, amb la resta dels bàrbars.
Cirus es posa al centre, amb els seus cavallers en nombre de sis
cents, armats de cuirasses, de cuixeres i d'elms, tots llevat de
Cirus. Cirus es col·locava per a la batalla amb el cap nu. Es diu,
en efecte, que és costum dels perses d'anar amb el cap nu quan
afronten els perills de la guerra. Els cavalls que seguien Cirus
portaven tots frontals i pitrals; els genets tenien sabres a la
grega.
Ja era migdia i els enemics no es mostraven enlloc; però cap a la
tarda, apareix una polsaguera com un núvol blanc, que en poca estona
esdevingué una negror que cobreix bon troç del pla. Quan són més a
prop, aviat el bronze lluenteja, i es fan obiradores les llances i
els rengles. Era la cavalleria de cuirasses blanques pertanyent a
l'ala esquerra de l'enemic: Tissafernes diuen que la comandava.
Vénen de seguida els gerròfors (1), després els hoplites amb escuts
de fusta fins als peus; els quals diuen que eren egipcians: i altres
cavallers, i altres arquers, tots formats per nacions, cada nació
avençant en columna plena. Davant, deixant grans distàncies entre
ells, anaven els carros anomenats portafalç; i tenien les falç
agafades al fusell, les unes esteses de biaix, les altres sota els
seients, mirant a terra, per tallar de cap a cap tot allò que
encontressin. El pla era de llançar-los contra els batallons grecs,
i de rompre'ls.
El que Cirus havia dit, quan havent convocat els grecs recomanava de
resistir la cridòria dels bàrbars, fou desmentit: perquè avençaven
no amb crits, sinó en tant de silenci com era possible,
tranquil·lament, a un pas igual i calmós.
Llavors Cirus, passant al llarg de la línia amb Pigres, el seu
intèrpret, i tres o quatre més, crida a Clearc de conduir la seva
tropa cap al centre mateix dels enemics perquè allí era el Rei:
-Si vencem aquí, diu, tot és nostre.
Clearc, veient el cos del centre, i sentint a dir a Cirus que el Rei
era enllà de l'esquerra dels grecs: perquè el Rei tanta més munió
tenia, que el seu centre desbordava l'esquena dels grecs: Clearc
doncs no volgué desagafar la seva ala dreta de les vores del riu,
per por de ser voltat pels dos flancs; però respongué a Cirus, que
vigilaria que tot anés bé.
En aquest endemig l'exèrcit bàrbar avençava en bon ordre; El cos
dels grecs, romanent en el mateix lloc, es completa amb soldats que
arriben encara a llurs rengles. Cirus, passant al llarg de la línia,
a no gaire distància del front, contemplava els dos exèrcits, ara
girant els ulls als enemics, ara als amics. Quan un soldat de
l'exèrcit grec, Xenofont d'Atenes, en veure'l pica al seu encontre i
li pregunta si té cap ordre a donar. Cirus s'atura, i li mana de dir
a tothom que els sacrificis han estat bons i les víctimes bones.
Això dit, sent una remor que corre a través de les files, i pregunta
quina remor és. Xenofont diu, que és el mot d'ordre que passa ja per
segona vegada. Cirus s'estranya que l'hagin donat, i pregunta quin
és aquest mot d'ordre. Xenofont respon que «Zeus Salvador i
Victoria». I Cirus en sentir-ho:
-Doncs bé, l'accepto- diu -i que així sigui!
Havent això dit, mena cap al seu lloc. No hi havia ja més que tres o
quatre estadis de l'una falanx a l'altra, quan els grecs canten un
pean i surten cap a l'encontre dels enemics.
Una part de la falanx avença com una maror; la resta segueix a pas
de carrera: i aviat tots els grecs, llançant el crit ordinari de
«Helelen» en honor d'Eniàlios (2), arriben corrents. I n'hi ha que
diuen que feien soroll amb els escuts contra les piques per esverar
els cavalls. Abans d'arribar a tret d'arc, els bàrbars giren cua i
fugen; els grecs els persegueixen amb totes les forces, i es criden
els uns als altres de no córrer en desordre, sinó de seguir en
formació. Per altra banda, els carros eren duts els uns a través
dels mateixos enemics, els altres a través dels grecs, buits de
conductors. Els grecs, però, en veure'ls venir de lluny, obren les
files; només n'hi hagué un que, embadalit com en un hipòdrom es
deixà agafar; i tot i això diuen que no va pendre cap mal; ni cap
altre dels grecs en aquesta batalla, no va pendre cap mal tampoc, si
no és a l'ala esquerra; un que va ser ferit per una fletxa, diuen.
Cirus, veient els grecs vencedors i perseguint tot allò que tenien
davant, s'omple d'alegria i ja és saludat com a rei pels qui el
volten; amb tot no es deixa dur a perseguir, sinó que manté en
columna atapeïda la seva tropa de sis cents cavallers, i observa què
farà el rei. Perquè sabia que estava al mig de l'exèrcit persa. Tots
els caps dels bàrbars comanden estant-se al bell mig de llurs
tropes, creient així que són en més seguretat si tenen forces a cada
costat d'ells: i si tenen una ordre a donar l'exèrcit pot haver-ne
esment en la meitat del temps. El rei, doncs, col·locat al bell mig
de les seves tropes, quedava fora de l'ala esquerra de Cirus. Així,
com que ningú el combatia de front ni a ell ni a les tropes
arrenglerades al seu davant, fa un moviment de conversió com per
voltar l'altre exèrcit. Cirus, tement que no agafi els grecs per
l'esquena i els destroci, li pica a l'encontre, i carregant amb els
sis cents homes venç els que estaven arrenglerats davant del rei i
llança en fuga els sis mil: fins diuen que occí amb la seva pròpia
mà Artagerses, que els comandava.
Un cop iniciada la desfeta, els sis cents cavallers de Cirus
s'esbarrien i es llancen a la persecució, llevat d'uns quants, molt
pocs, que romanen entorn d'ell, gairebé únicament els anomenats
comensals. Estant amb ells, obira el rei i el batalló que el volta:
i tot d'una no es pot contenir, sinó que dient: «Veig l'home!» es
precipita damunt d'ell, li venta cop al pit i el fereix a través de
la cuirassa, com diu Ctèsias el metge, que fins diu que ell mateix
li curà la ferida; però al mateix moment de ventar el cop, algú
l'encerta sota l'ull amb una javalina tirada amb força. I allí en
aquell combat entre el Rei i Cirus i els que els voltaven, de l'un
costat i de l'altre, Ctèsias diu quants són els que moriren entorn
del Rei, perquè ell era a la seva vora. Cirus mateix hi va morir, i
sobre el seu cos jeien vuit dels principals del seu seguici.
Artapates, el més fidel dels portaceptres, pel que diuen, en veure
Cirus caigut, salta del cavall i s'abraça al seu cos. I els uns
diuen que el rei manà a algú que el degollés sobre el cos de Cirus;
d'altres, que es degollà ell mateix, arrencant-se de la simitarra;
perquè en tenia una d'or, i portava també un collaret, braçalet i
les altres joies com els més nobles dels perses; perquè Cirus
l'estimava per la bona voluntat i la fidelitat que li tenia.
(1) Portadors de _gerron_, petit escut persa, rectangular, de vímet
cobert de pell, que podia ser plantat a terra mitjançant un puntal
per cobrir el soldat mentre llançava les seves fletxes.
(2) Apel·latiu d'Ares o Mars.