D'allí fan, a través de la Babilònia, en tres jornades, dotze
parasangues. A la tercera jornada cap a mitja nit, Cirus passa en
mig de la plana revista dels grecs i dels bàrbars: perquè li
semblava que l'endemà a trenc d'alba el rei vindria amb el seu
exèrcit a presentar-li batalla. Encarrega a Clearc el comandament de
l'ala dreta, a Menó el Tesalià el de l'ala esquerra, i ell mateix
arrenglera les seves pròpies tropes. En acabat de la revista, a
punta de dia, uns desertors vinguts de la banda del Gran Rei porten
al Cirus notícies sobre l'exèrcit reial. Cirus convoca els generals
i els capitans grecs, escateix amb ells com faria la batalla, i els
exhorta encoratjant-los amb aquestes paraules:
-Oh Grecs, no us duc pas d'aliats perquè em manquin bàrbars, sinó
perquè crec que sou millors i més forts que molts dels bàrbars, i
per això us he pres amb mi. Vegeu doncs de ser dignes de la
llibertat que posseïu, i per la qual jo us dic feliços. Perquè,
sapigueu-ho bé, jo pendria aquesta llibertat a canvi de tot el que
tinc i encara més. A fi que conegueu a quin combat aneu, jo que el
conec vull fer-vos-en sabedors. La munió és immensa, i arremeten amb
una gran cridòria: però si sosteniu ferm, jo estic segur
d'avergonyir-me quan veureu quins homes tenim en el nostre país.
Però vosaltres sigueu homes i porteu-vos com a valents, que aquell
de vosaltres que voldrà tornar a la seva pàtria, jo li faré tornar
envejat de tothom: però espero fer de manera que molts s'estimaran
més el que trobaran vora meu que el que trobarien a casa.
Llavors Gaulites que era allí, refugiat de Samos i fidel a Cirus,
digué:
-Cirus, n'hi ha que diuen que ara promets molt perquè et trobes en
un perill imminent, però que si tot te va bé, diuen que no te'n
recordaràs més. D'altres diuen que ni que te'n recordessis i
volguessis no podries pagar el que promets.
En haver sentit aquestes paraules, Cirus digué:
-Però, companys, l'imperi dels meus pares s'estén cap a migdia, fins
a uns països inhabitables a causa de la calor; i cap a la banda de
l'Ossa, a causa del fred; de tot el que hi ha al mig, ne són
sàtrapes els amics del meu germà. Si nosaltres vencem bé cal que en
fem senyors els nostres amics; talment que no temo pas de no tenir
què donar a cadascun dels meus amics si la cosa reix bé, sinó de no
tenir prou amics a qui donar. I a vosaltres, Grecs, us donaré a més
a més una corona d'or a cadascú.
Els que sentiren aquestes paraules posaren molt més delit i les
reportaren als altres. Els generals i fins alguns altres grecs
entraren on era Cirus, demanant per saber què tindrien, si eren
vencedors; i ell els acomiadava a tots amb el cap omplert.
Tots els que conversaven amb ell li aconsellaven de no combatre ell
en persona, sinó d'estar-se a la reraguarda. I en aquella avinentesa
Clearc preguntà si fa no fa a Cirus:
-¿Es que penses, Cirus, que el teu germà voldrà combatre en persona?
-Per Zeus- digué Cirus, -si és de debò fill de Darius i de Parisatis
i germà meu, jo no li pendré pas el lloc sense brega.
Llavors, durant l'armament, es va fer el recompte dels grecs: deu
mil quatrecents escuts i dos mil cinc cents peltastes; i els bàrbars
que anaven amb Cirus, deu miríades i com a vint carros armats de
falç. Els enemics diuen que eren cent vint miríades i dos cents
carros, armats de falç, sense comptar sis mil cavalls comandats per
Artagerses i arrenglerats davant del rei. L'exèrcit del rei era
comandat per quatre caps, estrategues o generals, cadascun tenint a
les seves ordres trenta miríades, Abròcomas, Tissafernes, Gòbrias,
Arbeces. I d'aquests ne foren presents a la batalla noranta
miríades, i de carros armats de falç cent-cinquanta; perquè
Abròcomas féu tard de cinc dies a la batalla, arribant de la
Fenícia. I tot això els desertors enemics vinguts de la banda del
Gran Rei ho feren avinent a Cirus abans de la batalla; i després de
la batalla, els enemic agafats reportaren el mateix.
D'allí Cirus fa una jornada, tres parasangues, amb totes les tropes
formades, les gregues i les bàrbares: perquè creia que el rei
atacaria aquell mateix dia. Cap a mitjan d'aquesta jornada troba en
efecte un fossat cavat, pregon, de una amplària de cinc brasses i
una fondària de tres. El fossat s'estenia per la plana amunt, en una
llargària de dotze parasangues, fins a la muralla de la Mèdia. Allí
hi ha els canals que deriven del Tigris: són quatre, d'una amplària
d'un pletre, i força pregons; i hi naveguen barques que duen blat.
Es llencen dins l'Èufrates, i deixen entre l'un i l'altre una
distància d'una parasanga; i els travessen ponts.
Vora l'Èufrates, entre el riu i el fossat, hi havia un passatge
estret com d'una vintena de peus. Aquest fossat el Gran Rei l'havia
fet fer a tall de trinxera, en assabentar-se que Cirus avençava
contra ell. Cirus i el seu exèrcit passen aquest freu, i es troben a
l'altra banda del fossat. En tot aquell dia el Rei no presenta
batalla; però es veuen moltes petjades de cavalls i d'homes que es
retiren. Cirus llavors fa venir l'endevinaire Silanos d'Ambràcia, i
li dóna tres mil darics, perquè onze dies abans d'aquell li havia
dit, mentre sacrificava, que el Rei no presentaria batalla en deu
dies. I Cirus li havia dit:
-Ja no hi haurà batalla, si no n'hi ha aquests dies: si dius la
veritat, et prometo deu talents (1).
I era aquest or que ara li pagava, perquè s'havien escolat els deu
dies.
Com que el rei no havia destorbat que l'exèrcit de Cirus travessés
el fossat, Cirus va creure, i els altres també, que havia desdit de
combatre; de manera que l'endemà Cirus marxava amb més descurança.
El tercer dia avença, segut en el seu carro, amb molt poca gent
davant d'ell: la majoria marxava a la desbandada, i molts fins es
feien portar les armes en els carros i adzembles.
(1) El talent valia 6,000 dracmes, o sigui uns 5,560 francs.