-Ni que ho fos, oh Cirus, no t'ho semblaria mai.
Llavors Cirus digué als presents:
-El que aquest home ha fet, ho reconeix. Tu el primer, Clearc,
pronuncia el teu parer què et sembla.
Clearc digué:
-Jo aconsello de treure'ns d'entre peus aquest home, com més aviat
millor, a fi de no haver-nos-en de guardar més, i de tenir quietud,
pel que respecta a ell, per fer bé als qui ens vulguin ésser amics.
I diu que els altres s'adheriren a aquesta opinió. Llavors, a una
ordre de Cirus, tothom, fins els seus parents, s'aixecaren i
agafaren Orontas de la cintura, que era condemnar-lo a mort; i tot
seguit se l'endugueren els que en tenien l'ordre. En veure'l sortir
els que abans s'agenollaven davant d'ell, també llavors
s'agenollaren, tot i saber que el duien al suplici.
Després que va ser introduït a la tenda d'Artapates, el més fidel
dels portaceptres de Cirus, ningú no ha tornat a veure mai Orontas
ni viu ni mort, ni ha dit ningú, per haver-ho vist, com va morir.
Els uns, feren unes conjectures, els altres unes altres; i no ha
aparegut mai enlloc la seva tomba.