Avançant des d'aquí, apareixien tot de petjades de cavall, i fems:
hom conjectura que és el rastre ben bé de dos mil cavalls. Aquest
destacament, guanyant la davantera, cremava els farratges i tot allò
altre que pogués ser útil.
Orontas, persa de nissaga reial, i que se l'anomenava com dels
millors guerrers perses, forma el projecte de traïr Cirus; i ja
abans li havia fet la guerra, havent-s'hi reconciliat. Diu a Cirus
que si li dóna mil cavalls pararà una emboscada a la cavalleria que
li crema la davantera, i la destroçarà, o agafarà molts presoners,
impedirà els incendis, i farà que l'enemic no pugui anunciar al rei
que hagi vist l'exèrcit de Cirus. A Cirus, en sentir-lo parlar així,
li sembla que és aventatjós, i li mana de pendre un escamot de
cadascun dels generals.
Orontas, pensant-se que els genets eren a punt de marxa, escriu una
lletra al rei, que ve portant tants de cavalls com pot: i l'invita a
dir als seus que el rebin com un amic. En la lletra li retreia el
record de la seva antiga amistat i de la seva fidelitat. Dóna
aquesta lletra a un home fidel, almenys lo hi tenia: però aquest
l'agafa i la dóna a Cirus. En llegir-la, Cirus fa agafar Orontas,
convoca a la seva tenda set dels principals perses del seu seguici,
i dóna ordre als generals grecs de dur els hoplites, i de
disposar-los en armes al voltant de la seva tenda. Així ho fan,
duent prop de tres mil hoplites. Crida igualment al consell Clearc,
que li semblava a ell com a tots els altres, el qui més consideració
mereixia dels grecs. En sortir, Clearc contà als seus amics com
havia tingut lloc el jutjament d'Orontas, perquè no era cap secret.
Diu que Cirus començà amb aquest discurs:
-Us he convocat, amics, per asistir amb vosaltres el que sigui just,
davant dels déus i dels homes, que jo faci d'Orontas. Aquí el teniu.
De primer, el meu pare me l'ha donat perquè em donés oïda, a mi;
després ell, obeint, com diu ell mateix, al meu germà, ha fet armes
contra mi, i s'ha apoderat de la ciutadella de Sardes. Llavors jo li
he fet la guerra, de manera de fer-li desitjar la fi de les
hostilitats, i li he pres la mà dreta i li he donat la meva. Després
d'això- diu, -oh Orontas, ¿és que t'he fet cap tort?
Orontas respongué que no. I Cirus tornà a preguntar:
-Amb tot, més tard, com tu mateix confesses, sense haver rebut cap
ofensa de mí, ¿no t'has passat als Misians i has fet tant de mal al
meu territori com has pogut?
Orontas digué que sí.
-Quan has conegut- continuà Cirus -on arribava la teva potència, ¿no
has vingut a l'altar d'Àrtemis a dir-me que t'havies penedit, i un
cop m'has tingut enternit no m'has donat la teva fe i has pres la
meva?
Orontas hi convingué igualment.
-¿Quin tort has rebut, doncs, de mi- continuà Cirus, -per començar
evidentment per tercera vegada a conspirar contra mi?