Cirus i l'exèrcit romangueren allà vint dies: perquè els soldats, es
negaven a anar més lluny. Sospitaven ja, en efecte que anaven contra
el Rei: i deien que no s'havien llogat per això. Clearc, el primer,
vol fer marxar els seus per la força; però ells, començaren a
tirar-li, a ell i a les seves adzembles, tot d'una que es posa en
marxa. Clearc llavors de ben poc va escapar-se de ser apedregat. Tot
seguit, coneixent que era impossible d'obligar-los per la força,
reuní una assemblea dels seus soldats. D'antuvi, esclafí el plor, i
s'estigué una bella estona sense dir res: tothom que el veia, se
n'estranyava i callava. A la fi digué:
-Soldats, no us n'estranyeu que suporti difícilment les presents
circumstàncies. Perquè Cirus era el meu hoste, i desterrat de la
pàtria m'honrà i encara em donà deu mil darics. Els quals jo no els
he pres i me'ls he desat per al meu ús particular, ni els he
esmerçat en els meus plaers, sinó que els he despès per a vosaltres.
I d'antuvi he fet la guerra contra els Tracis, i amb vosaltres els
he castigat per amor de Grècia, traient-los del Quersonès quan
volien pendre aquesta terra als colonitzadors grecs. Després que
Cirus ens va haver cridat, us em enduc amb mí i parteixo a fi de
servir-lo si necessitava res, en paga del bé que he rebut d'ell.
Però ja que no voleu acompanyar-me, caldrà, o que traient-vos a
vosaltres jo resti l'amic de Cirus, o que enganyant Cirus me'n vagi
amb vosaltres. Si faig el que és just, no ho sé: però us trio a
vosaltres; i amb vosaltres, qualsevol cosa que calgués, la patiré. I
no dirà mai ningú que jo, havent dut grecs a terra de bàrbars, he
traït els grecs i he preferit l'amistat dels bàrbars. Així, ja que
vosaltres no em voleu obeir ni seguir, jo us seguiré a vosaltres i
patiré el que calgués. Perquè us considero com la meva pàtria i els
meus amics i els meus companys d'armes, i amb vosaltres jo crec que
seré honorat per tot arreu on aniré; orb de vosaltres, sóc incapaç,
jo crec, ni d'ajudar un amic ni de rebutjar un enemic. Com que jo,
doncs, aniré on aneu vosaltres, vosaltres teniu de decidir.
Així parlà. Els soldats, tant els seus com els altres, en sentir que
deia que no volia marxar contra el Rei, aplaudiren: i més de dos mil
dels de Xènias i de Pasió, prenent armes i bagatges passen al camp
de Clearc. Cirus, embarbesclat i afligit envia a cercar Clearc; el
qual li diu que no hi vol anar, però d'amagat envia un missatger a
dir-li que estigui tranquil, que tot s'arreglaria com cal: li
encomana ensems d'enviar-lo a cercar: però ell cop de dir que no
volia anar-hi. Després de la qual cosa, havent reunit els soldats,
els seus i els que s'havien ajuntat a ell, i els altres que
volguessin, digué:
-Soldats, Cirus es porta evidentment amb nosaltres, tal com
nosaltres amb ell: perquè ni nosaltres som ja els seus soldats, puix
que no el seguim, ni ell és ja qui ens dóna la paga. Que ell es creu
damnificat per nosaltres, jo ho sé: així, quan ell m'envia a cercar
no vull anar-hi; sobretot de vergonya, perque conec al fons de mi
que l'he enganyat, i després perquè tinc por que no m'agafi i no
m'imposi un càstig pels torts que es creu que li he fet. No em
sembla pas, doncs, que sigui hora d'adormir-nos, i de no passar cap
ànsia per nosaltres, sinó d'escatir el que cal fer després de tot
això. I mentre romandrem aquí, em sembla a mí que cal veure quina és
la manera més segura de romandre; si s'acorda de partir, de quina
manera més segura partirem, i com tindrem els queviures: perquè,
sense, ni el general ni el simple soldat no són bons per a res.
Cirus és un home preciós per a qui li sigui amic, i un enemic
dificilíssim per a qui li mou guerra, i té forces de peu i de cavall
i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perquè no sembla pas
que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que és hora que
cadascú digui el millor que sàpiga.
Havent dit això, callà.
Tot d'una uns quants s'aixecaren, els uns espontàniament per dir el
que pensaven, els altres alliçonats per Clearc, per demostrar quin
mal pas era de romandre o d'anar-se'n sense l'assentiment de Cirus.
Un, fent veure que tenia pressa per tornar com més aviat a Grècia,
digué que, si Clearc no sabia conduir-los, calia com més aviat
millor elegir altres generals, comprar queviures, ja que el mercat
era al camp dels bàrbars, i plegar els bagatges: i després anar a
demanar vaixells a Cirus per fer-se a la vela: i si no els donava,
demanar a Cirus un guia que els dugués per territori amic.
-I si no ens dóna el guia, formem-nos en ordre de batalla com més de
pressa, i enviem a ocupar les altures, a fi que prenent-nos per mà
no les ocupin ni Cirus ni els Cilicis, els quals tants de presoners
tenim i tants de cabals hem arrabasat.
Així parlà aquest. Després d'ell Clearc digué aquests mots:
-El que és de comandar jo aquesta expedició, que ningú no me'n
parli; perquè hi veig molts de motius pels quals no ho he de fer.
Ara, l'home que escollireu jo l'obeiré fins on més se pugui: perquè
veieu que sé deixar-me anar com el qui més.
Després d'ell se n'aixeca un altre, fent veure la innocència
d'aquell que aconsella de demanar vaixells, com si Cirus no hagués
de continuar el viatge, i fent veure com seria innocent de demanar
un guia a aquell «al qual espatllem l'empresa»:
-Si ens fiem del guia que Cirus ens doni, què ens impedeix d'enviar
Cirus a ocupar les altures pel nostre compte? Perquè jo vacil·laria
de pujar als bastiments que Cirus ens donés, de por que no ens
volgués enfonsar amb les seves trirrems. I temeria de seguir el guia
que ens donés, de por que no ens dugués en algun indret d'on no hi
hauria manera de sortir. Jo voldria, si me n'anava contra la
voluntat de Cirus, anar-me'n d'amagat d'ell: cosa que no és
possible. Jo dic doncs que tot això són xerrameques. Jo sóc del
parer, que vagin a Cirus uns quants homes, que siguin a posta, amb
Clearc, per preguntar-li, en què vol servir-se de nosaltres. Si es
tracta d'una empresa semblant a aquella, en la qual ja s'ha servit
de tropes estrangeres, seguim-lo també nosaltres, i no siguem
pitjors que els que abans han anat amb ell terra amunt. Si l'empresa
sembla més gran, més treballosa i més plena de perill, cal que es
determini o a endur-se'ns convençuts nosaltres o a deixar-nos anar
de bones en bones convençut ell. Perquè així si el seguíem el
seguiríem amics d'ell i amb delit, i si ens en anàvem, ens en
aniríem en seguretat. I el que digui d'això, que sigui anunciat
aquí; i en haver-ho sentit, deliberarem segons.
Això semblà bé. Havent triat uns quants homes els envia amb Clearc;
els quals pregunten a Cirus què té decidit sobre l'exèrcit. Cirus,
respon, que ha sentit a dir que Abròcomas, enemic seu, és a dotze
etapes vora el riu Èufrates; i diu que fa compte de dur-los contra
ell; que si ell és allí, diu que desitja imposar-li el càstig; però
si ha fugit «allí deliberarem què cal fer».
En haver sentit això, els elegits ho reporten als soldats; aquests
sospiten que els vol dur contra el rei: amb tot, els sembla bé
seguir-lo; Però demanen més paga; i Cirus promet de donar a tots una
meitat més del que abans es feien, en comptes d'un daric tres mitjos
darics al mes per soldat.
Que marxés contra el rei, fins allí no ho havia sentit a dir ningú;
almenys d'una manera oberta.