Ara, quan va semblar-li que ja era l'hora d'avençar cap amunt,
adopta el pretext que volia treure completament els Písides del seu
territori: i com per a aquest efecte, concentrava les tropes
bàrbares i gregues que allí hi havia. Avisa a Clearc de venir amb
totes les forces; a Aristip, d'arranjar-se amb els de la seva terra
i de tornar-li l'exèrcit que té; i a Xènias l'Arcadià, que en les
guarnicions li comandava les tropes estrangeres, li envia a dir que
vingui amb tots els homes, llevat dels que fossin suficients per
guardar les ciutadelles. Crida els que estaven assitiant Milet, i
dóna ordre als refugiats d'ajuntarse-li per a la campanya,
prometent-los, que si li sortien bé les coses, per les quals
l'emprenia, no descansaria fins que no els hagués tornat a fer
entrar dins la pàtria. Ells obeïren de gust; perquè li tenien
confiança: i prenent les armes es presentaren a Sardes. Xènias es
presentà a Sardes, amb els ben bé quatre mil hoplites que havia tret
de les ciutats. Pròxenos ácudí amb ben bé mil cinc cents hoplites i
cinc cents gimnetes(1), Sofènet d'Estimfal amb mil hoplites i
Sòcrates l'Aqueu amb cinc cents; Pasió de Megara amb tres cents
hoplites i tres cents peltastes (2). I ell i Sòcrates venien del
setge de Milet. Aquestes són les tropes que li arribaren a Sardes.
Però Tissafernes, fent-ne esment, i judicant que aquells preparatius
eren més del que calia contra els Písides, va a trobar el rei tan de
pressa com pot, seguit d'uns cinc cents cavalls. El rei, assabentat
per Tissafernes de l'armament de Cirus, es prepara per la seva
banda.
Mentrestant Cirus, amb la gent que he dit, partia de Sardes i
travessa la Lídia, en tres etapes, vint-i-dues parasangues (3), fins
al riu Meandre. L'amplària d'aquest és de dos pletres (4); hi havia
damunt, un pont junyit per set barques. Cirus el passa, i fa a
través de la Frígia una etapa, vint parasangues fins a Colosses,
ciutat rica i plena. Allí romangué set dies; i vingué Menó, el
Tessalià, amb mil hoplites i cinc cents peltastes, Dàlops, Enians i
Olintis. D'allí fa tres etapes, vint parasangues, fins a Celenes,
ciutat de la Frígia, poblada, gran i rica. Cirus hi tenia un palau i
un gran jardí, ple de bèsties salvatges, que caçava a cavall quan
volia exercitar-se ell i els seus cavalls. Pel mig del jardí s'hi
esmuny el riu Meandre, les fonts del qual són al sortint mateix del
palau. Després s'esmuny a través de la ciutat de Celenes. Hi ha
tambe a Celenes un palau fortificat del gran rei, damunt les fonts
del riu Màrsias, sota la ciutadella. Aquest també s'esmuny a través
de la ciutat, i es llança dins el Meandre; i l'amplària del Marsias
es de vint-i-cinc peus. És allí, diuen, que Apol·ló, vencedor de
Màrsias, el qual l'havia desafiat a talent, l'escorxà viu i penjà la
pell a la cova d'on ragen les fonts: i per això el riu es diu
Màrsias. Xerxes, quan tornava de Grècia vençut en batalla, diuen que
construí el palau i la ciutadella de Celenes. Cirus hi sojornà
trenta dies. Clearc, el refugiat Lacedemoni, vingué amb mil
hoplites, vuit cents peltastes tracis i dos cents arquers cretesos.
Ensems es presentaren Sosis de Siracusa amb tres cents hoplites, i
Sofènet d'Arcàdia amb mil. Allí Cirus va fer en el seu jardí una
revista i el recompte dels Grecs; tots plegats eren onze mil
hoplites i cap als dos mil peltastes.
Des d'allí, fa dues etapes, deu parasangues fins a Peltes, ciutat
poblada. Hi romangué tres dies, durant els quals Xènias d'Arcàdia
celebrà les licees amb sacrificis i jocs: els premis, eren estrígils
d'or. Als jocs hi assistí el mateix Cirus.
Des d'aquí fa dues etapes, dotze parasangues, fins a Plaça dels
Terrissers, ciutat poblada, l'última del territori de la Mèdia. I
d'allí fa tres etapes, trenta parasangues, i arriba a Pla del
Caistre, ciutat poblada. Hi romangué cinc dies. Hom devia als
soldats la paga de més de tres mesos, i sovint venien a reclamar a
les seves portes. Ell els entretenia amb esperances, i es veia clar
que li sabia greu: perquè Cirus no era de mena de no pagar quan
tenia de què. En això, Epiaxa, dóna de Siènmesis, rei de Cilícia,
arriba a l'allotjament de Cirus; i corregué la veu que havia donat a
Cirus qui-sap els diners. Cirus pagà a les tropes la soldada de
quatre mesos. Aquesta reina tenia al seu voltant una guarda de
cilicis i d'aspendesos: i va córrer que Cirus s'entenia amb ella.
Des d'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins a Timbrios, ciutat
poblada. Hi havia vora el camí una font, que porta el mom de Midas,
rei de Frígia, i dins la qual diuen que Mides caçà el sàtir,
amerant-hi vi. Des d'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins a
Tirieu, ciutat poblada. Hi romangué tres dies.
Diuen que la reina de Cilícia sol·licità de Cirus que li mostrés
l'exèrcit. Volent-lo, doncs, mostrar, fa en el pla una revista dels
grecs i dels bàrbars. Manà als grecs, que es formessin en ordre de
batalla, segons llur costum, i que cada cap formés els seus. Es
formaren doncs, de quatre en fons. Menó amb els seus soldats ocupà
la dreta, Clearc amb els seus l'esquerra, i els altres generals el
centre. Cirus passa de primer en revista els bàrbars, que desfilen
formats per esquadrons i per batallons; després els grecs, passant
davant d'ells en un carro i la ciliciana en una llitera. Tots tenien
cascos de bronze, túniques de púrpura, gamberes i escuts ben
lluents.
Quan hagué passat per davant de tota la línia, detura el carro
davant la falanx i enviant Pigres, el seu intèrpret, als generals
grecs, mana que la falanx tiri les armes endavant i avenci tota.
Aquesta ordre és tramesa als soldats; i a un esclafit de trompeta,
tiren endavant les piques i es posen en marxa; de seguida apressen
el pas, amb cridòria, i els soldats, per un moviment espontani, es
posen a córrer cap a les tendes. Els bàrbars ne van tenir un gran
espant, sobretot la reina de Cilícia, la qual fugí de la llitera; i
la gent de la plaça, abandonant la mercaderia, emprengué la fuga;
mentre els grecs rient feren cap a les tendes. La cilicilana, veient
la brillantor i l'ordre de l'exèrcit se n'admirà tota; i Cirus va
estar tot content de veure l'espant que els grecs havien fet venir
als bàrbars.
D'allí fa tres etapes, vint parasangues, fins a Icònion, l'última
ciutat de la Frígia. Hi romangué tres dies. D'allí travessa la
Licaònia, en cinc etapes, trenta parasangues. Permeté als grecs de
barrejar aquesta contrada, com a enemiga que era. D'allí Cirus envia
Epiaxa de bell nou a Cilícia, pel camí més ràpid, i amb ella les
tropes de Menó, i Menó mateix. Cirus, amb la resta, travessa la
Capadòcia, en quatre etapes, vint-i-cinc parasangues, fins a Dana,
ciutat poblada, gran i rica. Hi romangueren tres dies: durant els
quals Cirus, féu morir un persa, Megafernes, portaestendard reial, i
un cert altre, oficial superior, acusant-los de conspirar contra
ell.
D'allí, provaren de llençar-se dins la Cilícia: però s'hi entrava
per un camí de carros, d'allò més ert, impracticable per un exèrcit
si algú li posés obstacles. Fins es deia que Siènnesis era a les
altures, guardant l'entrada: per això romangué un dia en el pla.
L'endemà, arriba un missatger dient que Siènnesis havia abandonat
les altures, perquè havia sabut que les tropes de Menó ja eren a
Cilícia part de dins les muntanyes, i havia sentit a dir que les
trirrems voltaven les costes de Jònia cap a Cilícia, comandant Tamó
les dels Lacedemonis i les del mateix Cirus.
Cirus doncs, puja als cims sense que ningú el destorbi, i veu les
tendes on els Cilicis havien fet la guarda. D'allí davalla en un pla
gran i bell, arrosat, ple d'arbres de tota mena i de vinya; i lleva
molt de sèsam i melina i mill i forments i ordis. Una serralada
forta i alta el cenyeix de tots cantons, de mar a mar.
Cirus davalla, i travessa aquest pla, em quatre etapes, vint-i-cinc
parasangues, fins a Tars, ciutat de la Cilícia, gran i rica. Allí
era el palau del rei de Cilícia: pel mig de la ciutat s'esmuny un
riu, Cidnos per nom, ample de dos peltres. Els habitants abandonaren
aquesta ciutat, fugint amb Siènnesis cap a un lloc fortificat damunt
les muntanyes, llevat dels hostalers. Restà així la gent de marina,
habitants de Soli i d'Issos. Epiaxa, dona de Siènnesis, havia
arribat a Tars cinc dies abans que Cirus. En el passatge de les
muntanyes que menen al pla, dues companyies de l'exèrcit de Menó
s'havien perdut. Els uns deien que havent-se posat a rapinyar, les
havien destroçat els cilicis; els altres, que havent-se endarrerit,
i no podent trobar ni la resta de l'exèrcit ni els camins, s'havien
esgarriat i havien mort. Aquestes companyies eren de cent hoplites
cadascuna.
Els altres, en arribar, barrejaren la ciutat de Tars, furiosos per
la pèrdua dels companys, el palau reial i tot. Cirus, tot d'una
d'entrar a la ciutat, envià a dir Siénnesis que vingués a ell.
Siènnesis respongué que no s'havia fet mai a mans de ningú més fort
que ell, i que no volia presentar-se per aleshores i tant a Cirus
fins que la seva dona no el n'hagués convençut i ell no hagués rebut
fermances. Després de les quals coses havent entrat en conferència,
Siènnesis donà a Cirus molts de diners per a l'exèrcit, i Cirus a
Siènnesis els presents que es consideren més honrosos de part del
rei: un cavall amb el fre d'or, un collaret d'or, uns braçalets, una
simitarra d'or, i una túnica persa. Li promet també que el seu
territori no serà més barrejat, i li permet de rependre els esclaus
arrabasats, onsevulla que s'escaigui.
(1) La infanteria més lleugera, armada només d'armes llancívoles.
(2) El nom de peltastes s'aplica sovint a l'infanteria lleugera en
general; o mès especialment a unes tropes d'atac, intermitges entre
els hoplites i els gimnetes, de les quals l'arma característica era
la pelta, petit escut ordinàriament de vímet recobert de cuiro.
(3) Milla legal de l'imperi persa. Podria calcular-se'n
l'equivalència en uns 5 quilòmetres i mig.
(4) Mida de longitud àtica, que valia 100 peus, o siguin uns 30
metres.