_Entra FALSTAFF, disfreçat ab unes
banyes de cérvol damunt la testa_
FALSTAFF
Han sonat les dotze batallades al rellotge
de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus
de geia amorosa, assistiume en aquest
trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que
per amor d'Europa te mudares en brau;
s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes.
Oh, força del amor qui de tant en
tant fa que una bestia sembli persona, o
que una persona sembli bestia! Quan
fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre,
te convertires en cigne. Oh, amor
omnipotent! fins a quin estrem el déu se
vegé aprop de fer l'anec. La primera
culpa te convertí en bestia; pecat bestial,
oh, Jupitre! La segona culpa te convertí
en au! y: _Au!_ va esser lo que diguéres a
Leda. Si els déus tenen un cap tant
ple de pardalets, què han de fer els
pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de
Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit
de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de
frescor y assosega mon autumne, o bé no
prenguis a mala part que jo escampi la
virior sobrera de ma figura gegantina.
Qui vé? Serà la meva cervoleta?
_Entren la senyora FORD y PAGE_
SENYORA FORD
Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol,
aquell cérvol potentíssim?
FALSTAFF
Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai
versi un ruxat de patates de Màlaga,
faci ressonar el llamp al ritme de la
cançó de _les Mànigues Verdes_, me llenci
una calabruixada d'especies, una nevada
d'escarxofes, un oratge desencadenat de
temptacións! Aquest es el meu sopluig.
_L'abraça_
SENYORA FORD
La senyora Page es vinguda ab mí,
coret meu estimat.
FALSTAFF
Dividiume com un cabrit que s'ofereix
a dos jutges; preneu un quart cadescuna;
jo conservaré les meves costelles; el llom
serà pel guardabosc, com vol l'usatge.
El frondós ornament, sigui llegat a vostres
marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la
selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el
caçador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a
la fí brivall de consciencia, y restitueix.
A fe d'espectre de bones costums, sieu
benvingudes.
_Renou adins_
SENYORA PAGE
Déu meu! què es aquest aldarull?
SENYORA FORD
El cel perdoni nostres pecats!
FALSTAFF
Però què diable pot esser?
SENYORA FORD Y SENYORA PAGE
Fugim! fugim!
_S'escapen corrents_
FALSTAFF
Me penso que el diable no vol que'm
condempni, tement que el meu greix
reviscoli les flames infernals; car, si
això no fos, no impediría mos designis.
_Entra sir Huc disfreçat de sàtir,
la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA
PAGE fent de regina de les fades,
acompanyada de son germà y de força
altres minyòns disfreçats de fades
y ab llumenetes enceses a la testa_
QUICKLY
Follets de mena blanca, verda o bruna
saltant escotorits al clar de lluna
y en la tenebra de la nit; infants
qui meneu lo Futur en vostres mans,
compliu tot d'una les missións sagrades.
Oh, Follet pregoner! vinguin les fades.
PISTOLA
Escolteu, oh Follets, el vostre amic;
calleu, bolves del aire! Tú, _Ric-ric_
cap a les llars de la ciutat camina,
y aon no amagui el foc la cendra fina,
ont escombrat no vegis el fogar
pessiga les serventes als passar,
y elles com mores devindràn morades.
Perque la Sobirana de les Fades
qui dú corona d'un etern esclat
odia els sutzes y la sutzetat.
FALSTAFF, _baix, tremolós_
Oh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot
d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a
terra; no's pot veure lo que fan.
EVANS
Aneu, oh, _Beth!_ damunt la vostra vía
si una donzella per etzar hi havía
qui piadosa abans d'entrâ en el llit
per tres vegades la pregaria ha dit
tingui una bella visió joconda;
del nin lieuger deuli la sòn profonda.
Si una dorm sense angoixa dels pecats,
pessigueula en els braços y els costats,
en espatlles y barba, peus y esquena.
QUICKLY
A la tasca, esperits de tota mena,
y pel castell de Windsor, esperits
aneuse esparpillant en tots sentits.
Oh, fades! espandiu de la fortuna
una mercè preuada en cadescuna
de les sagrades sales; fins al jorn
del judici final aquest sojorn
en jovenesa y esplendor estigui;
de son senyor que sigui digne, y sigui
el senyor digne d'ell! Ab les sentors
d'un baume excels y de les flôs mellors
aneu polint el cadiratge on munten
les dignitats de l'Orde quan s'ajunten;
les estàtues ab llur decoració,
y armadures y escuts, sota un blasó
immaculat, qui els santifica. -Fades
qui danceu a la nit damunt les prades,
feu tot cantant una rodona com
la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom
on la petjada de la dança abonda
hegui verdô més pura y més feconda
que no cap prada que hagi vist l'humà.
«Qui pensi mal, avergonyit serà»,
escribiu ab colôs esmeragdines
ab flôs albes, d'atzur y purpurines;
que elles facin memoria del esclat
dels safirs y les perles y el brodat
que la llegió de l'Orde, molt potenta,
sota el genoll doblegadiç ostenta;
ja un alfabet de flors tenen les fades.
Ara no cal que romanguem plegades
marxeu tot d'una, però no oblidem
la dança acostumada que farem
a vora el roure d'Herne, fins que sía
una hora.
EVANS
Jo us ho prec, senyora mía;
demnos la mà pel orde de costum
ja per menar la dança hi haurà llum;
tindrem una dotzena de lluhernes
que ens serviràn a guisa de llanternes!
Mes atureuvos, que he sentit ençà
de la terra mitgera un cos humà.
FALSTAFF
Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel
apiadat y men lliuri! De formatge en un troç
fóra mudat.
EVANS
D'ençà de l'hora en que a la vida eixires,
oh insecte vil, has congriat les ires.
QUICKLY
Que toqui el flam experimentador
la punta de son dit; si pecador
no es, el flam s'entornarà endarrera
séns ultratjarlo mica; si ell s'altera
es que ha ensutzat el cor innoblement.
PISTOLA
Proveuho tots!
EVANS
Veiam si el foc l'encén!
_El cremen ab llurs atxes_
FALSTAFF
Ai, ai, ai!
QUICKLY
Podridura, podridura,
tot sadollat de cobejança impura!
volteulo fades, y ab el vostre cant
avergonyiulo; mentre aneu voltant
pessigueulo a compàs.
EVANS
Es justa empresa,
que es un abassegat, pou de vilesa.
CANT
Doncs, vergonya al desig afrontós
doncs, vergonya a impuresa y luxuria
la luxuria es un foc ple de furia;
la goluderia -del cor cobejós
encén en les venes- aitals flamarades.
Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt
y cada vegada sen van més amunt.
Pessigueulo plegades, oh fades,
castigueuli les males passades,
pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant,
fins que morin les atxes novelles,
les blanques estrelles,
la claror de la lluna minvant.
_Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y
senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF_
PAGE
No; no fugiu d'aquesta manera. Me
sembla que aquesta vegada no us fareu
fonediç; no teniu cap altra disfreça que
la d'Herne, el caçador, per escaparvos?
SENYORA PAGE
Veniu, si us plau; tant mateix no hem
de fer durar més la facecia. Y bé, sir
Joan estimat, què men dieu de les dònes
de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit;
l'ornament de la testa de cérvol no
escau mellor a la boscuria que a la ciutat?
FORD
Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es
el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff
es un belitre, un belitre ab la testa
enramada. Veus-aquí ses branques, senyor
Brook; y de tots els gàudis que Falstaff
se prometía en el verger que Ford
posseheix, no ha assolit més que el del
cove de la bugada, el del bastó y el de
vint lliures esterlines que caldrà retornar
al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls
de Falstaff estàn retinguts en penyora
d'aquest manlleu.
SENYORA FORD
Sir Joan, estem de mala sòrt; no hem
arribat jamai a trobarnos en santa pau.
No sóu bò per casar sinó per caçar.
FALSTAFF
Començo a entendre que m'ha tractat
com si fos un ase.
SENYORA FORD
Sí, y com un bou; vet-aquí les proves.
_Senyalant les banyes_
FALSTAFF
De manera que els follets, no eren follets?
Dues o tres vegades m'ha passat
pel magí l'idea de que no eren follets;
però el remordiment de la conciencia,
l'esglai que sobtadament invadí mes facultats
no'm deixava advertir la grollería
del parany, y em feren pujar de peus,
contra tota llei d'apariencia, en que els
follets eren follets. Ja veieu com l'esperit
se pot veure contorbat quan s'ocupa en
la malicia.
EVANS
Sir Joan Falstaff, serviu a Déu, amolleu
els desitjos pecaminosos, y els follets
no us pessigaràn cap més vegada.
FORD
Molt bé, Huc espiritual!
EVANS
Y vós, deixeu corre les gelosíes, si us
plau.
FORD
Ningú em veurà mai més desconfiar de
la meva dòna a no esser que vós, capellà
galès, arribessiu a saber prou la llengua
d'Anglaterra per festejarhi.
FALSTAFF
M'he assecat, m'he arborat la testa sota
el foc solar de tal manera que ja no men
quedi per escapar d'un desengany matucer?
Un boc galès m'haurà fet dançar
a la seva guisa, y em podrà cofar ab un
barret de foll com els del séu país? Fóra
hora de que m'escanyessiu ab una bola
de formatge tou.
EVANS
El formatge y la mantega no s'ajunten
gaire; y tot vós sou una mantega.
FALSTAFF
Formatge y mantega! He hagut de viure
fins el dia d'avui perque m'alliçoni un
cavaller que malmet l'idioma d'Anglaterra?
N'hi ha prou y massa per fastiguejar
tot el reialme de la vida alegra y
les aventures nocturnes!
SENYORA PAGE
Molt bé, sir Joan! Us pensaveu que, maldament
la virtut fos desterrada de nostres cors,
y evaporada per les bandes sobiranes,
y haguessim determinat condempnarnos
sense cap mica d'escrúpol, ens hagués
pogut mai el diable enamorar de vós?
FORD
D'un pudding amarat, d'un capdell d'estopes?
SENYORA PAGE
D'un panteig eternal?
PAGE
Vell, glaçat, marcit, d'un sí com una
montanya?
FORD
Ab una llengua Satànica!
PAGE
Ab la pobresa de Job.
FORD
Y dolent com la seva muller.
EVANS
Entregat a les fornicacións, a les tabernes,
al ví d'Espanya, al beire, a les licors,
a la beguda, als juraments y a les
desvergonyes, y a tota mena d'etcéteres!
FALSTAFF
Molt bé! jo sóc el motiu de vostres
eloqüencies; estic retut, m'heu confós, ni
tant sols me veig ab cor de respondre an
aquest xitxarel·lo de Gales, y l'ignorancia
en persona me trepitja. Endavant, per mi
no estigueu.
FORD
Us prometo, benvolgut, que no trigarem en
durvos a Windsor a un cert senyor Brook a
qui heu estafat el diner, y per qui
consentíreu en fer de comissionista;
m'apar que quan torneu aquest diner,
la vostra amarguesa serà força més aguda
que les que fins ara us hagin malmès.
SENYORA FORD
No, maridet, deixeuli aquest diner;
així tot quedarà arreglat, y serem amics.
FORD
Ben dit, així sigui; encaixem; tot està
perdonat.
PAGE
Vaja, alegre cavaller,aquesta nit soparàs
a casa meva, y riuràs a les despeses
de la meva dòna, així com ella riu a les
teves; dígali que el senyor Slender acaba
de casarse ab la noia.
SENYORA PAGE, _apart_
Hi ha gent qui es doctora y no sab
tant. Si es veritat que Anna Page sigui
ma filla, a aquestes hores es muller del
doctor Caius.
_Entra SLENDER_
SLENDER
Oh, oh, oh! pare Page.
PAGE
Què passa, fill meu, què passa? Esteu
llestos?
SLENDER
Sí, ben llestos... Voldría que hi fiqués
el nas l'home més aixerit del comtat de
Glocester, y estic segur de que's quedaría
_in albis_ o sinó que'm pengin.
PAGE
Doncs que ha succeit, fill meu?
SLENDER
Arribo allà baix, a Eton, per casarme
ab la senyoreta Anna Page; y en contes
d'ella hi havia un minyò com un Sant
Pau; si no haguessim sigut a l'esglesia li
hauría fet un cap nou, o ell me l'hauría
fet a mi. Que no'm bellugui mai més, si
no'm pensava que era l'Anna Page; y era
un xaval de la diligencia!
PAGE
Per ma fe, us haureu equivocat.
SLENDER
Oi! Vés quina troballa! Prou que ho sé,
fonoll; si he trobat un minyò en contes
d'una noia! Si m'hi hagués arribat a casar
refiat de les apariencies, hauría fet un
bon negoci!
PAGE
Això es culpa de vostra beneitería. No us
vaig esplicar com havíeu de regonèixer la
meva filla per son vestit?
SLENDER
M'he adreçat a la que duia vestit blanc;
li he dit _psit_ y ella em digué _titit_ com
estava entès ab la senyoreta Anna; y
doncs no era la senyoreta Anna, sinó un
xaval de la diligencia.
EVANS
Bon Jesús! Senyor Slender, sóu tant
curt de vista que us aneu a casar ab un
bordegaç?
PAGE
Això m'inquieta de mala manera. Què
faig ara?
SENYORA PAGE
Benvolgut amic, no us enfadeu; savía
el vostre intent, y aleshores vaig fer que
la meva filla se vestís de verd, y si haig
de dir veritat, a hores d'ara es ab el doctor,
al decanat, y s'està casant.
_Entra CAIUS_
CAIUS
Mala negada! Aont es la senyoreta
Anna Page? M'han ben ennavegat, m'he
casat ab un donzell, un pagès; no té res
que veure ab Anna Page. Mala negada!
M'han ben ennavegat!
SENYORA PAGE
Y ara! No heu pres la qui anava vestida
de verd?
CAIUS
Sí, mala negada, y era un donzell.
Mala negada! vaig a alçar el coure per
tot Windsor.
_Exit_
FORD
Es ben estrany? Doncs qui s'haurà endut
la llegítima Anna Page?
PAGE
El meu cor no pressent cap cosa bona.
Aquí està el senyor Fenton.
_Entren FENTON Y ANNA PAGE_
Què hi veniu a fer aquí, senyor Fenton?
ANNA
Perdó, mon bon pare; perdó, ma bona mare.
PAGE
Què es això? Senyoreta, com pot esser
que no sigueu ab el senyor Slender?
SENYORA PAGE
Per quin etzar no sóu ab el doctor, senyoreta?
FENTON
L'esporuguiu. Escolteume; us diré tota
la veritat. Cadescú de vosaltres la casava
d'una mala faisó, sense cap fonament
d'amor correspost. Lo que hi ha, de bon
de veres, es que ella y jo fa estona que
ens hem lligat amorosament, y que avui
ja ho estem d'una manera tant forta que
cap accident ens podría separar. El pecat
que ella ha comès es una virtut;
aquest frau no ha d'esser calificat ni
d'engany criminal, ni de desobediencia
ni de falta de respecte, ja que la vostra
filla ha evitat els dies de malenança y de
maledicció que li hauría fet passar un
casament per força.
FORD
Tantseval, no us quedeu embadalits, ja
no hi ha remei; en els afers amorosos, es
el cel qui tría les condicións. Els diners
compren les terres, la fortuna entrega les
dònes.
FALSTAFF
Estic banyantme en aigua de roses; no
més tiràreu contra meu y algun tret ha
caigut damunt de vosaltres.
PAGE
Tant mateix, es com ell diu; quín remei
hi ha? Fenton, que el cel te dongui
benhaurança! Un hom ha d'acceptar lo que
ja no pot discutir.
FALSTAFF
Quan els càns són desfermats, heuen
tota mena de presa.
EVANS
Jo dançaré y menjaré confits a les noces.
SENYORA PAGE
Què s'hi farà! Jo també em rendeixo!
Senyor Fenton, que el cel us dongui dies
interminables de felicitat. Mon bon marit,
aneusen tots a casa, a riure d'aquesta
alegre historia, davant d'una bona fogarada,
y sir Joan que rigui com els demés.
FORD
_Amen_. Sir Joan; vostra paraula serà
complerta; el senyor Brook disposarà
aquesta nit de la senyora Ford.
_Exeunt omnes_