_Entren FENTON y la senyoreta ANNA PAGE_
FENTON
Veig que en ma vida podré assolir el
bon afecte de ton pare. No insisteixis per
tant en adreçarmhi, Anneta meva.
ANNA
Déu meu! doncs, còm ho farem?
FENTON
Tingues l'ardidesa d'obrar pel teu
compte. Ell posa com obstacle la meva
alta naixença; preten que jo cerco no
més reparar ab els séus cabals el desgavell
de la meva fortuna. Encara troba altres
motius de querella: me culpa de les
esvalotades companyíes ab que visquí, y
sosté que es impossible que jo't consideri
d'altra manera que com un heretament.
ANNA
Potser te raó.
FENTON
No; ho juro davant del cel, per tota
la meva felicitat venidora. Es cert, ho
confesso, que els cabals de ton pare foren
el primer motiu que m'encaminà a oferirte
mos homenatges; més, quan feia per
maneta de plàuret, desseguida et trobí
força més preable que l'or amonedat, o
les riqueses que s'apreten dins les saques;
y ara ja no aspiro a més fortuna que a la
de gaudirte.
ANNA
Benvolgut senyor Fenton; a pesar de
tot no us canceu de recercar la benvolença
de mon pare; senyor Fenton, treballeuhi
séns fatiga. Si vostra solicitut y les
pregaries més humils no hi poden res,
aleshores... aleshores, escolteu un mot.
_Se retiren a una banda per conversar_
SHALLOW
Senyora Quickly, interrompeu el coloqui
llur; mon parent desitja enrahonar pel séu
compte.
SLENDER
Tant mateix, convé que faci el cop.
Endavant, no més es qüestió d'enardirse.
SHALLOW
No us esporuguiu, cosí.
SLENDER
Oh, ella no m'esporugueix; ella rai; no
més hi ha que tinc por.
QUICKLY
Escolteu, el senyor Slender voldría dirvos
dues paraules.
ANNA
Desseguida estic per ell. Ell es l'escullit
de mon pare.
_Apart_
Trescents lliures de renta no n'agencen
poques ni gaire s de maníes y ridiculeses!
QUICKLY
Y còm se troba l'estimat senyor Fenton?
Una parauleta, deixeu que us digui una
parauleta.
SHALLOW
S'acosta. Coratge, mon cosí. Oh, minyò!
tú teníes un pare...
SLENDER
Jo tenía un pare, senyoreta Anna. Mon
cosí us en podría contar histories ben
xiroies. Benvolgut cosí, conteuli, jo us ho
preg, a la senyoreta Anna, l'historia de
les dues oques que mon pare emblà en un
corral.
SHALLOW
Senyoreta Anna, mon cosí us estima.
SLENDER
Sí, us estimo més que a qualsevol altra
dòna del comtat de Glocester.
SHALLOW
Us farà viure ab tots els honors deguts
a la vostra categoría.
SLENDER
Us en responc, y en quant an això no temo
a ningú de qualsevol llinatge, dintre
l'ordre d'escudería.
SHALLOW
Portarà a la caixa nupcial cent cinquanta
lliures.
ANNA
Mon bon senyor Shallow, deixeu que'm
festegi ell mateix.
SHALLOW
Mercès, en bona veritat, mercès per
aquest encoratjament. Cosí, Anna us
crida; us deixo fer.
ANNA
Senyor Slender?
SHALLOW
Senyoreta Anna?
ANNA
Expliqueu les vostres voluntats.
SLENDER
Les meves voluntats! Je, je, me feu gracia!
Per favor del cel encara no estic prou
malalt per fer testament y dictar les meves
voluntats.
ANNA
Us demano solament lo que voleu de mí.
SLENDER
Lo que es jo, jo en persona, no vull pas
res, o si de cas ben poca cosa. Vostre
pare y mon oncle han fet algun concertament
i si la cosa rehix, m'anirà d'allò
més bé, y si no, que hi farem! sòrt qui
l'ha! Ells us poden esplicar mellor que jo
l'estat de la qüestió. Mireu; demaneuho
al vostre pare; veusel-aquí.
_Entren el senyor y la senyora PAGE_
PAGE
Hola, estimat Slender! Estímal, Anna,
filla meva. Com, què veig? Què hi fa aquí
el senyor Fenton? Senyor, me feu una
veritable ofensa no deixant en pau la
meva casa. Ja us diguí, si no m'erro, que
he disposat de la meva filla.
FENTON
Senyor Page, no us altereu.
SENYORA PAGE
Mon bon senyor Page, deixeu d'importunar
la meva filla.
PAGE
No es per vós, la noia.
FENTON
Senyor, voldrieu escoltarme?
PAGE
No, benvolgut senyor Fenton. Entrem,
senyor Shallow; entrem, Slender, fill meu.
Senyor Fenton, vós, sabedor com sóu de
mos designis, me falteu.
_Exeunt Page, Shallow y Slender_
QUICKLY, _a Fenton_
Parleu a la senyora Page.
FENTON
Benvolguda senyora Page, estimant la
vostra filla d'una faisò absolutament
honorable, me crec obligat a sostenir les
meves pretensións sense defallir, a pesar
dels obstacles, les rebufades y les conductes
agressives. Feume la mercè de protegirme.
ANNA
Mare mia, no'm caseu ab aquell estaquirot.
SENYORA PAGE
No es aquest el meu designi, us cerco
un marit de força mellor qualitat.
QUICKLY
Que es mon amo el doctor.
ANNA
Per amor de Déu! Més m'estimaría esser
enterrada, o véurem perseguida d'una
pluja de naps.
SENYORA PAGE
Vaja, no us amohineu! Senyor Fenton, no
seré la vostra amiga ni la vostra enemiga.
M'enteraré de si la meva filla us estima,
y lo que sàpiga d'aquest particular
decidirà la meva conducta. Fins
aleshores, adéussiau, senyor; cal que
l'Anneta entri a casa; si no, son pare
rondinaria.
_Exeunt la senyora Page y Anna_
FENTON
Adéussiau, estimada senyora; adéu, Anneta.
QUICKLY
Això es obra meva. -Y ara!- li diguí
-voldríeu sacrificar la vostra filla a un
imbècil o a un metge?- Ho veieu, senyor
Fenton? Es obra meva.
FENTON
Ten dóno mercès, y et prego que aquesta
nit cerquis una ocasió per donar aquest
anell a la meva cara Anneta; y quédat
això pel treball.
_Exit_
QUlCKLY
Vés, y que el cel te dongui bona sòrt.
Es un troç de pa. Una dòna passa a través
del foc y l'aigua per servir un home
així. Però, tant mateix, jo voldría que
mon amo assolís la senyoreta Anna, o
potser voldría que l'assolís el senyor
Fenton. Faré lo que pugui per tots tres,
perque els ho prometí, y mantindré ma
paraula, però singularment quedaré bé
ab el senyor Fenton. Ara que hi penso,
les dues senyores m'han donat un altre
encàrrec pel cavaller sir Joan Falstaff.
Quina beneita sóc d'embadalirme així.
_Exit_