_Entren FALSTAFF Y PISTOLA_
FALSTAFF
No et deixaré ni un penny.
PISTOLA
Molt bé! Jo convertiré la terra en una
ostra, y l'obriré ab la punta de la meva
espasa. Senyor, mireu que us tornaré lo
que'm deixeu apenes guanyi alguna cosa.
FALSTAFF
Ni un penny. M'havía semblat suara que
us havía d'amparar el meu crèdit perque
poguessiu emmanllevar sobre penyores.
He atormentat mos bons amics a fí
d'obtenir tres plaços per vós y el vostre
camarada Nym, y sense el meu auxili
haurieu hagut de mirar a través dels
ferros d'una gavia, com un parell de micos.
Estic condemnat a les flames eternes
per haver jurat a gentilhomes de ma
coneixença que vosaltres ereu soldats
coratjosos y persones de valía, y quan la
senyora Bridget perdé el mànec de son
vano, vaig fer perjuracións de que tu no
el teníes.
PISTOLA
No vas partir ab mí? No guanyares
quinze pence?
FALSTAFF
T'has tornat boig, bergant, t'has tornat
boig d'imaginar que jo esposaré la meva
ànima de franc? Y bé, s'ha acabat, no
t'arrepengis més a sir Falstaff, no he nascut
per esser la teva forca. Vés, no't
manca altra cosa que un breu gavinet y
una mica de gent; vés a viure en el teu
domini de Pickt-hacht; hala. De manera que
no volíes portar una lletra per encàrrec meu,
traidor? Tu et fiques en coses del honor,
tú, abisme de baixesa! Còm s'entén? Tot lo
més, que pugui ferho jo això de conservar la
precisa delicadesa del meu honor, tot lo més
jo, jo; y això que algun cop, deixant de
banda la temença del cel, y amagant el meu
honor sota les ombres de la necessitat, me
veig obligat a vàldrem d'astucies, d'enganys
y de trapaceríes; y vós, bergant, preteneu que
vostres parracs, vostre ull de gat mesquer,
vostres paraules de taverna, vostres juraments
impúdics, siguin coronats per la diadema del
honor! No voleu fer lo que us dic, no?
PISTOLA
Me vaig amorosint. Què més se li pot
demanar a un hom?
_Entra ROBÍ_
ROBÍ
Senyor, hi ha una dòna que voldría parlarvos.
FALSTAFF
Qne s'atanci.
_Entra QUICKLY_
QUICKLY
Dóno el bon jorn a Vostra Senyoría.
FALSTAFF
Bonjorn, senyora.
QUICKLY
Senyoría, si us plau, aquest nom no'm
pertoca.
FALSTAFE;
Doncs, bona noia.
QUICKLY
Puc jurar que ho sóc, tal com ho era la
meva mare al darme a llum.
FALSTAFF
Dóno fe al teu jurament. Què'm vols?
QUICKLY
Podría jo concedir a Vostra Senyoría
una paraula o dues?
FALSTAFF
Dues mil, encisera, y et donaré audiencia.
QUICKLY
Hi ha, senyor, una senyora Ford... Veniu
una mica més cap aquí, si us plau.
Jo, m'estic ab el doctor Caius.
FALSTAFF
Bé, digues. La senyora Ford, eh?
QUICKLY
Vostra Senyoría ho ha entés perfectament.
Una mica més cap aquí, si un plau.
FALSTAFF
Te responc de que ningú ens escolta.
Aquestos són mos criats, entens? mos
criats.
QUICKLY
Vostres criats? Déu els benehesca y els
ampari en son servei.
FALSTAFF
Bé; la senyora Ford! Y quines noves
men duheu?
QUICKLY
Verament, senyor, es una criatura excelent:
Jesús, Jesús! Vostra Senyoría es una mica
bojot. Què s'hi farà? Jo demano a Déu que
us perdoni, y a nosaltres també.
FALSTAFF
La senyora Ford... veiam, la senyora Ford.
QUICKLY
Veureu; aquí teniu el com y el què de la
qüestió. L'heu entrenada d'una tal mena
de manera, que es una cosa meravellosa.
El més enfaristolat de tots els
cortesans que corren per aquí, quan la
cort es a Windsor, no l'hauría mai poguda
entrenar d'aquesta mena de manera; y això
que no n'hem vistos pocs ni gaires
per aquestos indrets de cavallers y de
lords, y de gentilhomes en carroça! Sí,
paraula; carroces y més carroces, lletres
y més lletres, presents y més presents; y
que flairaven de debò, semblaven tots ells
de mesc; y anaven, en bona fe, ab robes de
seda y or que zumzaven armoniosament;
y deien coses elegants, y teníen vins
dolços com una mel, dels més costosos
y delicats; us prometo que n'hi havía
per guanyar el cor de qualsevol dòna.
Doncs ja veieu, no van poder abastar
ni una sola miradeta. A mí mateix,
aquest matí me dongueren vint angels
que dringaven, però jo desafío tots els
angels, y de totes les menes de maneres,
de que rehixin altrement que per les víes
honestes. Y us asseguro que el més
faramaller de tots els cavallers no ha pogut
obtenir tant solament de beure ab ella en
una mateixa copa. Y això que hi havía
senyors Comtes; y més y tot, fins guardes
del rei. Doncs mireu, us asseguro que an
ella tant se li endaven els de cap ací com
els de cap enllà.
FALSTAFF
Però vós, que m'innoveu de part d'ella?
Depressa. Cuiteu, Mercuri ab faldilles.
QUICKLY
Ella, verament, ha rebuda la vostra
lletra, per la qual us envía mil mercès,
y us dóna notificació de que el séu marit
serà fóra de casa entre dèu y onze.
FALSTAFF
Dèu y onze?
QUICKLY
Sí, paraula; aleshores hi podreu anar
y veure, diu ella, l'estampa que vós
sabeu. El senyor Ford, son marit, no
hi serà pas. Déu meu! la tendra dòna
passa ben malament les hores ab el
séu marit; aquest home es un gelós de
marca. Pobre criatura, quina vida, es un
matament.
FALSTAFF
Dèu y onze! Dòna, digueuli força coses
de ma part. No hi faré falla.
QUICKLY
Està bé, ben dit. Però encara tinc un
altre encàrrec per Vostre Senyoría. La
senyora Page us envía comanacións corals,
y us ho puc dir a l'orella, es una
dòna modesta y virtuosíssima; una dama,
mireu si es prou, que no us faltarà a la
pregaria de la nit y del matí com cap
altre de Windsor, y això no es dir mal de
les demés. M'ha encarregat que digués a
Vostra Senyoría que el séu marit surt
poques vegades de casa, però que tant
mateix espera que podrà trobar una ocasió.
En ma vida he vist una dòna esbojerrarse
per un home an aquest estrem. De segur
que teníu encantàries. Confesseuho, vaja,
sigueu franc.
FALSTAFF
No; t'ho asseguro. Fòra de l'encís de les
meves qualitats personals, no tinc altra
fatillería.
QUIQKLY
Benehit sigui el vostre coret!
FALSTAFF
Però díguem una cosa, si et plau. La
dòna den Ford y la dòna den Page, no
s'han pas contat l'una a l'altre llur amor
per mí?
QUICKLY
Vet-aquí que fóra una bona facecia!
Suposo que no seràn tant curtes de
gambals. Bonica facecia, vàlguens Déu!
Però la senyora Page desitjaría que li
cedissiu a qualsevol preu el vostre petit
patge. Son marit ha agafat la dèria de
tenir el petit patge; y, certament, el
senyor Page es un marit com cal; no hi
ha una dòna a Windsor que dugui una
vida tant regalada com la senyora Page!
Fa lo que li plau, diu lo que li plau, tot
ho reb, tot ho prega, se colga quan li ve
de gust; ella es mestressa de tot; però s'ho
mereix, perque si hi ha a Windsor una
dòna que robi el cor es ben bé ella.
Cal que li envieu el vostre patge; no hi
ha remei.
FALSTAFF
Fòra; li enviaré.
QUIQKLY
Doncs feuho. Ja compreneu que podrà anar
y venir de l'un a l'altre de vosaltres dos;
y passi lo que passi, tingueu una paraula
convinguda per conèixer els sentiments de
l'un y de l'altre sense que el minyonet
hagi de comprendre la més petita cosa;
nó es bò que criatures així tinguin el mal
davant dels ulls. La gent madura té seny,
com tothom diu; es clar, han corregut món.
FALSTAFF
Adéussiau; saludeules totes dues. Heus-aquí
ma butxaca, y encara et dec més que no et
puc pagar. Menut, vesten ab aquesta dòna.
Aquestes noves me giren el cervell.
_Exeunt Quickly y Robí_
PISTOLA
Aquesta malestruga es missatgera de
Cupidó; llencem veles al vent, anem a sa
percaça, preparemnos al combat, foc!
Serà la meva presa, o que l'Occeà capbuci
a tothom.
_Exit Pistola_
FALSTAFF
Tú fas dolentíes d'aquestes, vell Falstaff?
Segueix ta vía. Jo treuré partit de ta
vella còrpora, més encara de lo que he fet.
Te van en seguiment, y després d'haver
llençat tant de diner, ara ve l'hora de
guanyarne. Mercès, ma bona còrpora vellota.
Que digui l'enveja que et formaren d'una
faisó grollera; si la faisó es agradable,
tantseval.
_Entra BARDOLF_
BARDOLF
Senyor, aquí baix hi ha un senyor que es
diu Brook, que desitja parlarvos y conèixeus,
y ha enviat a Vostra Senyoría una ampolla
de ví d'Espanya pel esmorzar.
FALSTAFF
Se diu Brook?
BARDOLF
Sí, cavaller.
FALSTAFF
Que pugi. Benvingudes les coneixences
que s'anuncien ab un semblant licor. Ah,
ah, senyora Ford y senyora Page, ja us
tinc ben segures. Anem. _Vía!_
_Exit Bardolf_
_Torna a entrar BARDOLF
ab FORD disfreçat_
FORD
Déu us guard, senyor.
FALSTAFF
Y a vós igualment. Desitjaveu parlarme?
FORD
Excuseume, si goso entrar així al vostre
alberg sense ceremonia.
FALSTAFF
Benvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò.
_Exit Bardolf_
FORD
Senyor, aquí teniu un home que ha despès
molt de diner. M'anomeno Brook.
FALSTAFF
Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar
ab vós una més fonda coneixença.
FORD
Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra;
no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja
de la vostra fortuna; heu de saber que
estic, segons tota apariencia, en mellor
condició que vós per deixar diners; y
això es lo que m'ha encoratjat en certa
manera a introduir me d'una faisó que no
es gens complimentosa; car diuen que
quan el diner obre la marxa se baden
totes les portes.
FALSTAFF
El diner es un bon soldat, empeny cap
endavant.
FORD
Verament, porto un saquet de diner
que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo,
sir Joan, prengueune el tot o la meitat per
donarme algun conçol en la meva fatiga.
FALSTAFF
No sé pas, senyor, per quin titol haig
de portar coses vostres.
FORD
Jo us ho diré, senyor, si teniu la
gentilesa d'escoltarme.
FALSTAFF
Parleu, senyor Brook; jo estaré molt
content de podervos fer algun servei.
FORD
Sento dir que sóu un home lletrat, senyor.
Seré breu; me sóu conegut de temps, encara
que malgrat mon desig no hagi trobat mai
una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig
a descobrirvos, m'obliga a exposar a la
llum del dia les meves tares; però, mon bon
sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses
que us descobriré, tombeu l'altra cap a la
llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo
m'escaparé més fàcilment de la censura,
perque ningú mellor que vós sab lo natural
que es el pecar com jo ho faig.
FALSTAFF
Molt bé, continueu.
FORD
Hi ha en aquesta ciutat una senyora
casada ab un tal Ford.
FAL5TAFF
Bé, senyor.
FORD
L'estimo de fa molts temps y he gastat
per ella _l'oro y el moro_, us ho juro. Jo la
seguía ab tota la perfidia del amor, cercant
tots els medis de sortirli al encontra,
afalagant la més petita ocasió d'ovirarla
tant sols. No satisfet ab els presents que
li comprava a tothora, he donat molt de
diner al séu entorn per saber quins seríen
els dons que li plaguessin. En una paraula,
l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí;
ab una ala infatigable. Però, adhuc havent
merescut alguna recompensa, sigui per les
meves intencións, sigui pels meus esforços,
no n'he rebuda absolutament cap, a menys que
l'experiencia no sigui un tresor; aquest
sí que l'he adquirit ab grans despeses, y
això m'ha ensenyat a dir que
_Amor com un ombra fuig
del diner que'l persegueix
y persegueix a qui fuig
y fuig de qui el persegueix._
FALSTAFF
Mai n'heu obtingut la promesa de que
us complauría?
FORD
Jamai.
FALSTAFF
Li heu dit alguna cosa respecte an
aquest punt?
FORD
Jamai.
FALSTAFF
De quina natura fou, doncs, el vostre
amor?
FORD
De la natura d'una bella casa bastida
en terra agena; quan això esdevé, la llei
disposa que un, per haverse equivocat de
lloc, perdi l'edifici.
FALSTAFF
Però, a què vé que'm feu aquesta confidencia?
FORD
Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan.
Diu la gent que encara que ella sembli
tant severa quan se tracta de mí, altres
vegades la seva alegría va tant enllà que
la compromet davant l'opinió del món.
Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de
mon projecte. Vós sóu un home de categoría,
parleu admirablement, sóu admés a la societat
més escullida, feu forrolla per la vostra
situació y la vostra persona, sóu generalment
anomenat per vostres gestes guerreres,
vostres elegancies cortesanes y vostra
sabiesa pregona.
FALSTAFF
Ah, senyor!...
FORD
Me podeu ben creure, y sobretot, que
n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners;
gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu
tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré
tota la quantitat del vostre temps que calgui
per fer jugar les bateríes del amor contra la
virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota
mena d'enginys de la galantería; forceula a
que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més
que qualsevol altre.
FALSTAFF
Convindría a la rohentor del vostre
apassionament que jo guanyés lo que vós
voleu posseir? Me sembla que escullíreu
un remei ben singular.
FORD
Oh, entengueu lo que vull. Com que
ella pren d'aquesta manera la solidesa de
sa virtut com a peanya, el meu cor no
gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar
massa esplendent perque jo mai pugui aixecar
els ulls envers ella. Mes si jo compareixía
al seu davant ab algunes proves irrefutables
a la mà, els meus desitjos tindríen un
precedent, y un títol per ferse valdre;
aleshores la batría en ses fortificacións
d'honor, de bona fama, de fe conjugal y
altres mil defenses que ara em presenten
una resistencia massa aparatosa. Què men
dieu d'això, sir Joan?
FALSTAFF
Senyor Brook, començo primerament
per servirme del vostre diner ab tota
franquesa; en acabat, poseu la vostra mà
dintre la meva; y finalment, com jo sóc
un gentilhome, vós tindreu la dòna den
Ford, si us plau.
FORD
Oh, estimat senyor!
FALSTAFF
Senyor Brook, us dic que la tindreu.
FORD
No passeu pena pel diner, sir Joan; no
us en ha de mancar.
FALSTAFF
No passeu pena per la senyora Ford, senyor
Brook, que no us ha de mancar. Puc
confiàrvosho; hi tinc una cita que ella
mateixa m'ha donat. La seva missatgera o
intermediaria eixía precisament d'aquí
quan vós sóu entrat; us prometo
que seré a casa d'ella entre dèu y onze.
Es en aquesta hora que son marit, gelós
del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu
aquest capvespre, y ja veureu quina empenta
hauré donat al vostre afer.
FORD
Estic contentíssim d'havervos conegut;
Heu vist alguna vegada en Ford, senyor?
FALSTAFF
Que's faci penjar, el pobre benèit enramat!
No el conec gens. Però li faig un tort
anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós
Cassandre té caramulls d'or; això fa que
jo trobi la seva muller d'una alta bellesa.
Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest
benèit enramat. Serà la meva hisenda.
FORD
Voldría, senyor, que coneguessiu el marit
perque'n poguessiu evitar la presencia si
calgués.
FALSTAFF
Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes!
L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin
recò ficarse. Posant el bastó, sospés en
l'aire com un meteor, el tindré manso com
un anyell y acotarà la testa enramada. Ja
veuràs, mestre Brook, com governaré aquest
pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller.
Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es
un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja
pots contar desd'ara que es un belitre y un
enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía.
_Exit Falstaff_
FORD
Quin malehit infame, miserable cínic!
Que'm vinguin a dir encara que la meva
gelosía no té cap fonament! La meva
dòna li ha enviat un missatge; l'hora està
fixada; l'inteligencia es una cosa feta.
Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si
una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern!
Mon tàlam serà maculat, mos cofres
saquejats, mon honor a miques; y no n'hi
ha prou d'aquests ultratges infamants,
encara haig de soportar apel·lacións
abominables, y això de la boca del qui
m'afronta. Quins títols! Quins calificatius!
Digueume _Satanàs_, no es gens extraordinari,
_Llucifer_, està bé, _Pere Botero_, passi;
y no obstant són títols y denominacións
dels diables y dimonis! Però enramat,
enramat! El mateix dimoni no te un
nom semblant. En Page es un ase, un ase
descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no
vol esser gelós! Més m'estimaría confiar
la meva mantega a un flamenc, mon formatge
a Huc, el capellà galès; mon ampolla
d'aiguardent a un irlandès, la meva
aca a un lladre de camí ral perque la
dugués a passejar, que no pas la meva
muller a la seva propria guarda. A tothora
la dòna cavila, rumía, sen pensa mil
y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho
han d'executar; més aviat esclataríen
que no pas abandonar la dèria. Llohat
sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze.
Ja pendré les meves mides; sorpendré la
meva dòna, me venjaré den Falstaff, y
em riuré den Page. Anem, anem, més
val arribar ab tres hores d'avenç que
ab un minut de retard! Enramat. enramat!
Oh! ex, ex, ex!
_Exit_