Lluís.
Benet.
Benet.
¿Qué hi há?
Lluís.
¿'Ls dos promesos
no eran fá mòlt poch aquí?
Benet.
Si corra tè de trovarlos
qu' encara no hauran surtít.
Lluís.
¿Ván á la font?
Benet.
Així ho sembla.
Lluís.
Donchs vaig ab ells.
Benet.
Cap als pins.
Lluís.
Entesos.
Benet.
¡Ah!
Lluís.
Digas.
Benet.
Si ara
los trovès fentse xiu xiu,
ó guarnit ell lo cap d'ella
de violas ó llessamins,
ó fentse alguna carícia,
no 'n fassi cas.
Lluís.
Per qué ho dius?
Benet.
Perquè fá mòlt poca estona
qu' han acabát de renyir.
Lluís.
¡Ja ja ja ja!! No 'n tinch ganas
y fins no tenintne rich.
Benet.
¡Ah! (_Tornant á surtir atrefegat._)
Lluís.
¿Qué tens?
Benet.
Re... un altra cosa
que m' han dit que li haig de dir.
Com que fá anys qu' á Vallfogona
no véyam senyors tant richs,
ne parlavam á la plassa,
quant, tot d'una, tè sentim
un toch de corneta y baixa,
d'un caball qu' arriba allí,
un vestit com un dels patges
qu' ab sa senyoria he vist,
qu' era, per sa senyoria,
un corréu ecsprès.
Lluís.
¡Per mi!
(¡Oh! ¡La ordre que vaig donarlos
si 'l premi se 'ns concedís!!...)
Benet.
Diu que també porta lletras
pe 'l senyor Doctor, y diu
que no vol dú aquí la vostra
perquè D. Joan es aquí. (_Se'n vá._)
Lluís.
¡Oh! ¡Será que la sort vulga
lo mèu plan arrodonir!
¿L'Anjeleta? Bè; ja abansa (_Per la finestra._)
cap á la font com ha dit.
Primè 'l correu, desprès ella,
lo batlle ja apunt allí...
¡Oh! ¡D. Joan! ¡De la venjansa
veig ja aprop l'instant felís. (_Se'n vá._)
### ESCENA X.
Lo RECTOR, lo DOCTOR.
Rector.